Futbol
La jutgessa interroga Sandro Rosell, que porta un any a la presó
Està acusat d'un suposat blanqueig de 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits
La jutgessa de la Audiencia Nacional Carmen Lamela pren aquest dilluns declaració a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, que porta ja un any en presó preventiva pel suposat blanqueig de 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció brasilera de futbol.
Segons han informat fonts jurídiques, Lamela ha citat Rosell, que va ingressar a la presó el 25 de maig de 2017, dies després que la Sala Penal de l’Audiència Nacional li rebutgés un nou recurs demanant la seua posada en llibertat.
L’advocat de Rosell va al·legar en aquest recurs dilacions en el procediment per demanar la seua excarceració, però la Sala considera que n’hi ha prou amb veure l’informe del Ministeri Fiscal" per "no compartir el criteri de la defensa".
Els jutges, igual com la Fiscalia, consideren que existeix un risc de fuga "altament probable" que "frustraria" una investigació que està "pràcticament acabada", sobretot tenint en compte les grans quantitats de diners que tindria a l’estranger i que li permetrien instal·lar-se en un altre país.
Al seu informe, la Fiscalia va apuntar a Rosell com el "màxim responsable d’una organització dedicada al blanqueig de capitals", en tant que entre 2007 i 2011 va efectuar "operacions financeres tendents a ocultar" la procedència de gairebé 15 milions d’euros procedents de la Confederació Brasilera de Futbol (CDF).
A més, va participar dels beneficis mitjançant la constitució de l’empresa Üptrend, propietat d’una mercantil panamenya, a través del cobrament de 6,5 milions d’euros.
Segons la Fiscalia, Rosell, juntament amb la resta d’investigats, disposa "amb enorme facilitat d’elevadíssimes quantitats de diners" que mou "per tot el món" i a més "manca d’un especial arrelament al territori espanyol".
Per al ministeri públic, les activitats de Rosell a Àsia, l’Àfrica, el Senegal i Qatar i la utilització de comptes opacs ubicats en territoris 'off shore', entre altres qüestions, "acrediten un risc objectiu i cert" que només la presó provisional pot evitar.