Fa 25 anys Lleida va ser feliç

Avui es compleixen vint-i-cinc anys d’una de les gestes que han passat a la història de l’esport lleidatà. El 5 de juny del 1993 la Unió Esportiva Lleida derrotava per 3-0 el Badajoz al Camp d’Esports i culminava una brillant temporada amb l’ascens a la Primera divisió. Avui fa vint-i-cinc anys, Lleida va ser feliç i la gent va sortir al carrer per acompanyar l’equip en una recordada rua que va culminar a la Paeria amb una frase del capi, Miquel Rubio, que va resultar profètica: “L’any que ve guanyarem el Barça i el Madrid!!!”, va proclamar davant d’una afició enfervorida que, en plena campanya electoral, bramava “Ni PSOE, ni PP... Vota Mané!!!”.

El Lleida va complir la promesa del capità, però com recorda Miguel Rubio vint-i-cinc anys després, “la pena és que no aconseguíssim estar més temps a Primera” (va baixar a l’acabar la temporada). “El que vam fer va ser impressionant, per a la ciutat i per a nosaltres. El que vam aconseguir era impensable. Hi havia un grup molt unit i no teníem cap pressió per pujar.”

El Lleida es va proclamar aquella temporada 1992-93 campió de Segona divisió, amb 57 punts (les victòries valien aleshores 2 punts), cinc més que el segon classificat, el Valladolid. I l’equip entrenat per Mané va ser el menys golejat de la categoria. Va encaixar només vint gols en trenta-vuit partits.

“Que ràpid han passat aquests vint-i-cinc anys!”, comenta Joan Ramon Puig Solsona, segon entrenador d’aquell mític equip. El de Puigverd de Lleida explica que, malgrat els anys que han passat, “ho recordo amb molta nitidesa. Va ser un dia memorable. Són records que ja tens per a tota la vida, la gent al carrer, les cares plenes d’emoció... era molt impactant. Fins i tot gent que coneixies i sabies que no eren futbolístics van sortir al carrer, et felicitaven i estaven igual de contents”.

«El que vam aconseguir era impensable. Hi havia un grup molt unit»  MIGUEL RUBIO, EXJUGADOR DE LA UE LLEIDA «Ni fèiem càbales ni pensàvem a pujar, només a guanyar el següent partit»  DAVID DE LA HERA, EXJUGADOR DE LA UE LLEIDA «Dies com aquest et queden gravats per sempre al cor i el cap»  TXEMA ALONSO, EXJUGADOR DE LA UE LLEIDA

Un altre dels protagonistes d’aquella UE Lleida era David de la Hera, que ara viu a Alacant, on dirigeix una escola de futbol. “Les coses eren diferents llavors. Recordo que jo vivia a prop del camp i hi anava caminant. Et barrejaves amb els aficionats. Els jugadors no anàvem a entrenar amb autobús ni hi havia concentracions.” D’aquell 5 de juny recorda que “sabíem que era el dia. Hi havia ple convenciment que guanyaríem, encara que ni fèiem càbales durant la temporada ni pensàvem en l’ascens. Només pensàvem a guanyar el següent partit”. De la Hera va pujar després amb l’Hèrcules, però no ho recorda igual. “Aquí no teníem aquest objectiu i potser aquesta va ser la clau. A l’Hèrcules l’objectiu era pujar a Primera i un empat era un desastre. Hi havia molta pressió i aquí hi havia, molta unió entre tots, també amb la premsa.” Txema Alonso va arribar a Lleida amb divuit anys des de Basauri i avui és un “lleidatà” més que mai ha oblidat aquella temporada màgica. “Ho tinc present gairebé cada dia. Són moments que queden gravats al cor i al cap. La prova és que la gent ho segueix recordant”, explica. Admet en aquest sentit que “no érem conscients del que anàvem fent però des de la humilitat i el treball vam ascendir. Recordo que després de guanyar el Badajoz, no ens vam relaxar. Teníem partit a Compostel·la. Així era aquell equip”. Aquella UE Lleida va desaparèixer l’any 2011. Però això ja és una altra història.

L’Esportiu vol tancar aquesta setmana la contractació de l’entrenador Després d’un cap de setmana intens, amb reunions i desplaçaments per veure jugadors i tècnics, el Lleida Esportiu vol deixar tancat aquesta setmana el tema de l’entrenador. El club està decidit a contractar un tècnic i una de les primeres opcions és el càntabre Ángel Viadero. Però no és l’única opció. El president Albert Esteve es va reunir aquest dissabte passat a Santander amb Viadero, però diumenge ho va fer a Bilbao amb un altre tècnic. Conscient que la situació actual, en la qual no està clar el paper que jugarà Gerard Albadalejo la temporada que ve, no pot demorar- se en excés, vol tancar l’staff tècnic en els pròxims dies, per poder d’aquesta manera començar a preparar la plantilla. De moment, segueixen a l’staff, a més d’Albadalejo, el preparador físic Jordi Cortés i l’entrenador de porters, Xavi Francisco, i per la seua banda s’hi ha incorporat l’exjugador Miki Massana que, probablement, s’ocuparà del Juvenil de Divisió d’Honor. Al seu torn, Valiente va ser presentat ahir per l’FC Asteras Trípoli grec.