DEPORTES
Mané: "Vam fer feliç molta gent"
El llavors tècnic recorda que l’equip estava molt posat en la competició || “Sí que pensava que podíem fer-ho”
Aficionats passegen Mané a coll després del partit en el qual el Lleida va guanyar el Badajoz.
José Manuel Esnal Pardo Mané (25-3-1950, Balmaseda), va aconseguir diversos ascensos durant la seua dilatada trajectòria com a entrenador, però guarda un especial afecte amb aquell que va portar el seu Lleida a Primera divisió. “Estic molt content d’haver contribuït a fer feliç molta gent”, explica des de Santiago de Compostel·la, ja que durant aquests dies està fent el Camí de Sant Jaume. Amb el Lleida va aconseguir dos ascensos, a Segona A (89-90) i a Primera (92-93). Abans havia pujat el Figueres a Segona A (85-86) i després també va ascendir a Primera amb l’Alabès (97-98) i Llevant (2005-06).
Mané explica que “s’agraeix que després de tant temps encara es recordin aquestes coses. Estic content perquè guardo molt bons records de Lleida, no només per l’ascens, sinó pels sis anys que vaig ser a la ciutat i el tracte que vaig rebre. No puc oblidar la celebració que hi va haver als carrers ni l’alegria de la gent. Va ser una cosa fantàstica”, afegeix.
“Vam posar el Lleida a l’aparador. Són coses que passen pocs cops, per això el record es manté”
Lamenta que no hagi tornat a haver-hi un ascens a Primera. “M’hauria agradat que hi hagués hagut un altre assoliment com aquest, va ser una època molt positiva i per això està en aquest raconet de la memòria, tant en els que el van viure com en els que van contribuir a aconseguir un moment de felicitat col·lectiva com aquest. Per això, encara que hagin passat vint-i-cinc anys, el record continua sent molt viu”, valora.
Encara que admet que l’equip no tenia com a objectiu l’ascens, diu que ell sí que pensava que podia aconseguir-se. “Anàvem guanyant partits, ja havien passat dos terceres parts de la Lliga, veia que l’equip estava molt posat en la competició i jo sí que pensava que podríem aconseguir-ho. I a més, ho vam aconseguir dos o tres jornades abans del final.”
Mané té també un record “per als que ja no hi són”, com el delegat Beni Ibars, el president Mario Duran o un els jugadors emblemàtics d’aquell equip, Antoni Palau, que va morir l’any passat. “Sí, els recordo. El presi era el cap visible de tot allò, per la seua implicació, tant a nivell personal com econòmica.” I tampoc oblida que a Primera es va guanyar el Barça i el Madrid. “Vam posar Lleida a l’aparador. Són coses que es viuen pocs cops i quan les vius es mantenen per sempre en el record”.
CLAUS
- Bon inici. Tot i la Lliga va començar amb dos empats amb Mallorca (2-2) i Lugo (0-0), l’equip va guanyar a l’inici l’Athletic B (1- 0) i un dels favorits a l’ascens, el Valladolid (0-1).
- Dalt de la taula. L’equip va arribar a l’octubre a la part alta de la classificació i a la jornada 8 es va situar líder al guanyar 7 punts de 8 (els triomfs valien dos punts). Al novembre va firmar un altre 7 de 8 i es va situar líder en solitari.
- Primera derrota. Va perdre el primer partit a la vintena jornada, a Sabadell (2- 0), en un duel en el qual li van anul·lar un gol i van expulsar quatre jugadors, inclòs Mané.
- Una lleugera davallada. Al febrer, després de golejar el Lugo (4-0), va encadenar 2 empats i la primera derrota a casa, 1-2 amb el Valladolid. Va millorar al març, fet que li va permetre seguir líder i va encaixar 2 derrotes més a l’abril.
- Reacció i èxtasi. A finals d’abril el Lleida va reaccionar i va encadenar bons resultats que li van permetre acariciar l’ascens i aconseguir- lo, finalment, el 5 de juny del 1993, el Badajoz (3-0).
