Cistelles per la inclusió

L’equip de veteranes del CB Lleida, que va nàixer fa gairebé tres anys gràcies una iniciativa de les mares de les jugadores del club, és un dels millors exemples que l’esport pot convertir-se en un dels principals elements d’integració social per a persones que tenen algun tipus de discapacitat psíquica. Cada setmana, l’equip comparteix els seus entrenaments amb les usuàries del Centre Entre Vies, de la Fundació ASPROS. Però aquesta relació no es queda tan sols a la pista. També comparteixen sortides per assistir a sessions cinematogràfiques i queden per sopar. “Jugar amb un equip els ajuda a integrar-se socialment. Nosaltres els ensenyem, però és que elles també ens ensenyen moltes coses”, explica Anna Campos, presidenta del CB Lleida.

L’equip es va formar fa gairebé tres anys. “Diverses mares del club van comentar la possibilitat de fer un equip i a la junta li va semblar bé comptar amb un equip de veteranes. Després vam pensar que per què no el convertíem en un d’inclusiu i ho vam proposar a les persones d’ASPROS i els va semblar molt bé”, afegeix Campos.

“Nosaltres els ensenyem, però elles també ens aporten molt”, explica la presidenta, Anna Campos

Aquesta temporada es van apuntar 17 usuàries, la qual cosa obliga a fer torns. “S’han fet dos grups i cada dimarts entrenem amb un, perquè som moltes”, explica.

Valora, en aquest sentit, que “l’experiència és molt gratificant i enriquidora, aprenem moltes coses. S’ha creat un vincle i també fem sortides per veure pel·lícules en el cine i quedem per sopar. Es veuen integrades a la dinàmica d’un club i aquesta iniciativa demostra que tots som capaços”.

Una vegada finalitzada la temporada, totes tenen clar que la col·laboració seguirà en el pròxim curs. “La idea és continuar amb aquest projecte i estem molt agraïdes a la Diputació, que ens ajuda. També han vingut a jugar a la mitja part d’alguns dels partits de l’equip sènior a Copa Catalunya”, afegeix.

Dels aspectes tècnics s’ocupen dos entrenadores del club, Blanca Rosell i Núria Aresté, a banda d’una monitora d’ASPROS, Desiré Martínez. “Aprenen a conviure i dels valors de compartir coses. Reivindiquem que tots podem jugar junts i aquest és un exemple de la normalització d’aquestes activitats”, conclou Campos.