Líders patint

La selecció espanyola va guanyar Iran per la mínima gràcies a un afortunat gol de rebot de Diego Costa i al fet que el VAR va anul·lar la diana de l’empat iranià. Espanya va patir per superar el plantejament ultradefensiu de Queiroz a la primera meitat i va acabar demanant l’hora, atabalada per una voluntariosa selecció iraniana que va estar a punt de donar un disgust a Espanya. Amb aquest triomf, la selecció espanyola posa llum al seu camí al Mundial 2018 i es col·loca líder del grup abans d’afrontar el tercer partit amb un Marroc que ja està eliminat.

Una selecció com Iran, per a la qual ser en un Mundial ja és un èxit, té dos opcions abans d’encarar el duel contra una de les assenyalades com a favorites. Allunyada de la valentia, va optar pel camí més garrepa, el d’enlletgir el futbol. Va buscar instal·lar la desesperació a una Espanya que va encarar un exercici de paciència i va patir de valent.

L’equip de Hierro va dominar la primera part sense fer mal i després del gol va acabar demanant l’hora

La ràpida circulació en una possessió insultant, del 85%, el moviment als últims metres i una precisió que va faltar a la zona que danya plantejaments ultradefensius eren clau. Espanya necessitava un gol que obrís un duel incòmode. La inspiració d’Isco, Iniesta o Silva en una última passada que va tardar a arribar.

L’examen a la paciència no podia empènyer la desesperació ni el dubte. Les faltes per frenar el seu futbol van ser contínues, la duresa per no accedir a l’altre costat del mur. Una defensa de sis que protegia la seguretat de la porteria. Hierro esperava aquest partit, deu jugadors defensant per darrere de la pilota, i va apostar per Lucas Vázquez buscant obrir el camp.

Reapareixia Carvajal en una defensa que de segur amb Lopetegui hauria estat de tres des de l’inici. Espanya, lluny d’estar còmoda amb el so de vuvuzeles a la grada que la traslladava a l’èxit de Sud-àfrica, arrufava el nas amb el pas dels minuts. Incòmoda per associar-se en curt a la zona de perill, sense espais, i erràtica en el desplaçament a distància quan buscava la pilota en llarg. Són partits en els quals el 9 pateix. Li faltaven centrades des dels costats per rematar i això que la tornada de Carvajal augmentava la profunditat a la dreta. Però la continuïtat que desitjava Espanya, que fins als 25 minuts no disparava a porta amb una falta centrada de Silva, era frenada amb pèrdues de temps i lesions fingides.

El son del gol per a l’Iran el distanciava un grapat de metres. La pilota aturada era la seua esperança. I allà va emergir el cap del centenari Gerard Piqué. La falta de fluïdesa d’Espanya s’aclaria en alguna aparició d’Isco, amb Silva tenint a les seues botes les poques accions de tret. Una tisora a dalt, un altre tret al mur.

La necessitat obligava a fer més a Espanya i va arrencar el segon temps bolcada. Gerard Piqué primer, un tret de Carles Busquets per a la estirada de Beiranvand i una altra per a Isco canviaven l’escenari abans que el seu cor quedés congelat. Només a pilota aturada podia fer mal l’Iran. D’un rebuig va nàixer el tret sec d’Ansarifard que més de la meitat de l’estadi va cantar com a gol.

Era l’inici del càstig. A l’acció següent Andrés Iniesta trencava pel centre, trobava Diego Costa i el seu moviment provocava l’allunyament de la pilota al seu genoll perquè entrés a la xarxa enganxada al pal. El que en el passat se li va negar, a Rússia li arriba ara fins i tot de retruc.

Va ser quan l’Iran sí que va voler. Com si fos un altre equip va començar a jugar i arribar a porteria. Li va posar velocitat i va provocar un estrany nerviosisme en l’equip rival. El seu càstig va ser més gran després d’assaborir el gol somiat. Ezatolahi superava per sota el porter espanyol De Gea, que encara no ha fet una parada en aquest Mundial de Rússia, i el col·legiat l’anul·lava per mà.

Vist el panorama, el triomf era un bé preuat per a la selecció espanyola, que després de perdonar el segon en acció d’estratègia amb rematada de Ramos i Piqué a boca de gol, veia com un rematada a pler de Taremi no trobava porta en la recta final.

Koke donaria més força en la medul·lar i el final deixa màxima igualtat amb Portugal. Tot està en joc en una última jornada en què els de Hierro s’enfronten al Marroc, l’única selecció del grup ja sense opcions.