SEGRE

DEPORTES

Líders pel VAR

Espanya passa patint als vuitens de final i evita la ruta més difícil del quadre gràcies al videoarbitratge, que va validar un gol d’Aspas d’esperó al minut 91 i li va donar un penal a Iran a l’afegit amb Portugal || Ara s’enfrontarà a Rússia i els lusitans, a Uruguai

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Irreconeixible, desdibuixada, apagada de principi a fi, sense gairebé ocasions, amb un empat al minut 91 de Iago Aspas (2-2) anul·lat inicialment i concedit més tard gràcies al VAR, contra una selecció eliminada com Marroc, Espanya va sobreviure a Rússia 2018 vorejant el fracàs i es va trobar, de sobte, a la primera posició. La va aconseguir de retruc, per un gol d’Iran de penal, també confirmat pel VAR, al minut 93 contra Portugal; un objectiu complert que no es va merèixer i que ara l’aparella amb l’amfitriona a vuitens.

Hierro va apostar per una estructura base molt definida, amb només algun retoc, perquè no s’hi mouen ni De Gea ni Carvajal ni Ramos ni Piqué ni Jordi Alba ni Sergio Busquets ni Silva ni Isco ni Iniesta ni Diego Costa. Ahir va aparèixer de sobte Thiago per donar més mobilitat, però amb prou feines es va notar. No hi ha coartada ni per al partit que va fer Espanya; ni per al primer quart d’hora, una successió de passades sense risc ni destinació, com si qualsevol jugada ofensiva fos una mera qüestió de temps o inèrcia, com si no requerís una passada, un desmarcatge, una carrera o una rematada; ni per a les mínimes ocasions; ni per a les llacunes al darrere; ni per al seu quart gol en contra en el campionat, que va ser un despropòsit.

Poc després que l’àrbitre donés el gol d’Aspas, Iran empatava de penal, les dos jugades amb el VAR

Era el minut 14 quan, al voltant de la línia de mig camp, Sergio Ramos va treure una falta en curt a Andrés Iniesta, aquest l’hi va tornar, el madridista va creure que més que una passada era una conducció del centrecampista i per la zona el més llest va ser Boutaieb, que va agafar el regal, va córrer a tota velocitat i va superar per sota de les cames David de Gea. Ja no és una casualitat tanta adversitat. Li va passar amb Portugal, amb un penal tot just començar el xoc, amb un error del porter al segon gol lusità i amb una falta innecessària al tercer; el va fregar contra Iran, just quan ja guanyava 0-1, i li va passar de nou amb Marroc, que va trobar un gol que no intuïa.

Espanya té dificultats defensives. Ja no són dubtes. És un problema amb què ja conviu, encara que la reacció ahir va ser també immediata, molt més concloent en el marcador o en les individualitats d’Iniesta o Isco –connectats per dos vegades en l’1-1 culminat pel madridista– que col·lectivament en el seu futbol.

La selecció va ressorgir aleshores, sobretot, per Iniesta. Des de les conduccions verticals, el liderat que es va proposar amb la pilota, la responsabilitat que va assumir i les irrupcions entre les incomptables vies que va oferir un oponent descobert a estones a la seua dèbil línia defensiva, Espanya va respondre a un moment més que inquietant. També per una intervenció indispensable de De Gea. La seua primera parada al Mundial, ja al tercer partit, va ser transcendent, pel resultat, de moment, al minut 25, tot just cinc després de l’empat d’Espanya, i per la qual cosa hauria suposat un altre cop.

El segon duel amb Boutaieb el va guanyar el porter amb resistència i astúcia. Una parada clau, com també ho va ser després, ja a prop de l’hora de joc, la creueta per repel·lir el cacau de Nourredine Amrabat, per sostenir Espanya, que tenia la possessió com sempre, però sense la profunditat ni el desbordament d’abans, dos qualitats que transformen el poder de la pilota en una arma incontestable. No les troba fins ara en aquest Mundial. Aparentment, ni tan sols s’hi atansa. Tampoc contra Marroc, que sense ser ni fer res de l’altre món la va desdibuixar gairebé sempre, encomanada a una jugada puntual per guanyar el partit, com el cop de cap d’Isco que va treure sota pals Da Costa o el de Piqué que va rondar el gol.

Ja per sobre de l’hora de partit, Marroc havia disposat almenys de les mateixes ocasions clares, si no més, que Espanya. De fet va rebre l’1-2 d’En Nesiry, que no va estranyar a ningú. Va empatar després per mitjà de Iago Aspas, cap al minut 91, amb l’ús del VAR, i es va trobar de sobte primera de grup pel gol d’Iran davant de Portugal, al qual supera gràcies a haver marcat un gol més (6) que els lusitans (5).

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.EFE

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.

Andrés Iniesta i Isco s’abracen al marcar el madridista l’1-1 després d’un perfecte servei del blaugrana.EFE

tracking