Anglaterra, a semis

La selecció d’Anglaterra va tombar (0-2) la de Suècia al Samara Arena amb els gols de Maguire i Dele Alli, els dos de cap, i les parades de Pickford per classificar-se per a les semifinals en un Mundial, després del tercer lloc aconseguit fa 28 anys a Itàlia 1990. Anglaterra, campiona el 1966, gairebé sempre candidata a tot i creditora a res, ha tornat, potser en el moment menys esperat, amb un equip molt jove i inexpert, a l’elit del futbol mundial. Sense practicar un futbol espectacular, va poder doblegar ahir la sòbria i compacta Suècia. Va passar a les semifinals i va desencadenar el deliri a Anglaterra, on la cervesa va fluir en uns pubs les televisions dels quals en repetiran una i mil vegades les imatges de Bobby Moore alçant el trofeu Jules Rimet a Wembley.

El conjunt que dirigeix Soutghate va ser amo dels primers 45 minuts. Vuit trets dels anglesos per només un dels suecs, tancats en l’àrea petita aguantant les envestides del rival. El joc directe i per les bandes, aprofitant la velocitat de Lingard i Sterling, va ser la principal arma dels britànics. Kane va obligar els centrals a estar contínuament pendent d’ell, cosa que va impedir que els laterals poguessin sumar-se a l’atac, ja que havien de cobrir els espais creats pel golejador del Tottenham. Tanmateix, el gol d’Anglaterra va arribar, una vegada més, a pilota aturada. Els britànics sumen vuit gols entre córners, faltes i penals, dels 11 que han anotat al Mundial. Al minut 31, Maguire va establir el 0-1 després d’un córner de Young. D’aquesta forma, el central del Leicester es va unir a la llista de defenses golejadors del torneig al costat de Yerry Mina, Pepe, Giménez i Varane.

Els anglesos sumen vuit gols entre córners, faltes i penals, dels 11 que han marcat en el Mundial

La segona meitat va mostrar molta més igualtat entre els dos conjunts. Suècia va aconseguir respondre als atacs anglesos amb l’entrada de Guidetti, que va ajudar a alliberar Berg i a posar en problemes Pickford. Per la seua banda, els de Southgate van deixar passar el temps i van provar d’aprofitar els seus ràpids contraatacs per liquidar el duel de quarts. Dele Alli va posar el 0-2 després d’una gran centrada de Lingard des de la dreta. Suècia va reaccionar, però Pickford –que abans del Mundial només havia defensat tres vegades, en amistosos, la porteria anglesa– li va donar la raó a Gareth Southgate, que hi va confiar, desviant una ocasió molt clara de Claesson. Poc després, Guidetti, davanter de l’Alabès, li va posar una pilota d’or a Berg, que va servir per a un nou lluïment del porter de l’Everton, declarat l’Home del Partit.

Anglaterra va jugar a partir de llavors amb el rellotge i el seu avantatge al marcador. Es va limitar a defensar i a tocar la pilota al centre del camp davant de la passivitat dels centrecampistes suecs. Cinc minuts d’afegit no van servir perquè els d’Andersson reaccionessin i els aficionats anglesos van celebrar, a ritme del God Save the Queen i la música de The Lightening Seeds, un pas a semifinals d’un Mundial 28 anys després de l’últim aconseguit a Itàlia 1990, on van caure en la tanda de penals davant Alemanya Federal.

Robert Martínez, contra la història dels Mundials El lleidatà Robert Martínez està reescrivint la història del futbol belga i està a punt d’afegir un nou capítol a la història dels seleccionadors estrangers al Mundial, en la qual només dos han aconseguit assolir la final i cap no ha aconseguit el títol. El tècnic de Balaguer pot unir el seu nom als de l’anglès George Raynor, finalista amb Suècia el 1952, i l’austríac Ernst Happel, que va disputar la final del Mundial d’Argentina 1978, amb la selecció holandesa.