Històrica Bèlgica

Bèlgica, amb gols de Meunier i Hazard, va obtenir el millor resultat de la seua història en un Mundial i va marxar de Rússia amb el tercer lloc a costa d’Anglaterra, que va pagar l’aparent desmotivació. El duel dels derrotats a semis el va tancar el conjunt del balaguerí Robert Martínez amb un somriure. Va ser quart el 1986, en l’altra ocasió en què va arribar a semifinals. França el va apartar de la final. Ahir, a Sant Petersburg, on va patir tres dies enrere el seu revés més gran a la competició, va poder engrandir les xifres. Un premi per a aquesta gran generació de futbolistes. Martínez va advertir la vigília de les intencions belgues. La tercera posició no era un tema menor. L’onze pel qual va optar va ser una declaració d’intencions. Només un canvi: Tielemans en lloc de Fellaini. Meunier, absent en semis per sanció, va tornar a l’equip. Sí que va ser revolucionària l’alineació de

Southgate

Els líders del conjunt belga van sentenciar amb una gran jugada que va acabar el davanter del Chelsea

Per a la selecció belga, acabar tercera no era un tema menor, tal com va advertir Robert Martínez

, que va introduir fins a cinc novetats. Bèlgica va tenir el control des del principi. Aparentment més motivada, el va mantenir. La primera meitat va ser seua, malgrat que la rapidesa amb què va prendre avantatge al marcador convidava a una reacció anglesa i una lluita més igualada. Una pilota llarga de Courtois la va trobar Lukaku. Va obrir l’acció cap a l’esquerra, que recorria Chadli. El mig del West Bromwich va enviar una centrada al caire de l’àrea petita. Allà s’havia col·locat sense oposició Meunier, que va afusellar Jordan Pickford. Era el minut 4 (1-0). No va espavilar Anglaterra. A excepció d’alguna temptativa inicial de Delph, va ser Sterling l’únic que buscava solucions. No les va trobar. El conjunt de Southgate transitava en camp belga, però la pilota es perdia abans que Courtois fos posat a prova. De Bruyne podia marcar el segon en un xut decantat que va salvar Pickford com va poder i una nova combinació entre Hazard, una de tantes, i De Bruyne va dur la pilota als peus de Lukaku. Va controlar malament l’ariet del Chelsea i el perill es va diluir. Va ser Kane qui va tenir a prop l’empat. El va trobar a la frontal Sterling i el xut va marxar fora, pel pal dret de Courtois. No necessitava Bèlgica amoïnar-se més per mantenir el control. Els diables rojos reparaven ferms les accions a pilota aturada, estratègia a què s’agafava el seu rival. Anglaterra no posava fe en la pressió i el conjunt de Robert Martínez, que va haver de treure Chadli amb una lesió i donar entrada a Vermaelen, marxava als vestidors sense sobresalts i avantatge al marcador. Southgate va voler fer una sacsejada al seu equip i va buscar solucions en Rashford i Lingard des de l’inici del segon temps. Va buscar més la pilota Anglaterra, que va avançar línies i va mostrar més ambició. Però Bèlgica hauria pogut marcar en una nova passada filtrada de De Bruyne que va tornar a malgastar Lukaku. Bèlgica va poder sentenciar. Les accions a la contra de Hazard i De Bruyne sempre van portar perill, però faltava culminar.Això mantenia viva Anglaterra. Dier va disposar de l’ocasió més clara. Una paret amb Rashford el va deixar davant de Courtois, que va superar, però va aparèixer Alderweireld per treure la pilota al límit. Va ser un assetjament constant anglès. Pilotes aèries rematades per Kane o Maguire que sortien desviades. La connexió entre De Bruyne i Hazard va tancar el matx. El jugador del Manchester City va assistir el company de selecció, que es va fer un lloc i no va perdonar per al 2-0. Va ser l’homenatge perfecte al gran jugador del Chelsea, líder de la seua selecció i que ha culminat el torneig com una de les grans estrelles.

sant petersburg

Robert Martínez va assegurar que està molt orgullós del seu equip, que va aconseguir la millor classificació en un Mundial per a Bèlgica amb el tercer lloc. “És un privilegi formar part d’aquest grup, que ha aconseguit la millor classificació de la història de Bèlgica, i això em fa estar molt orgullós”, va assenyalar el tècnic lleidatà. “La generació de Mèxic 1986 va establir una veritable inspiració i una visió real per a tots els futbolistes a Bèlgica. Aquest grup de jugadors ha superat això i aquest fet és històric, ha costat 32 anys poder-hi arribar, per la qual cosa la satisfacció és real”, va afegir Robert després del matx.

“El futbol que juguem és futbol belga, és la nostra marca. I la unió i flexibilitat que teníem tàcticament mostra el que volem ser com a nació futbolística”, va agregar l’entrenador en relació amb l’estil de joc de Bèlgica, un dels més destacats del Mundial. “Ha estat un viatge molt agradable, un viatge realment exitós, però en el futbol cal mirar cap endavant i provar de millorar a la pròxima oportunitat que tinguem”, va explicar sobre el relleu generacional que pot patir l’equip. “Volíem guanyar-la. Quan vences Brasil i et fiques a la semifinal, l’objectiu ha de ser intentar guanyar la copa. Però has de ser realista quan acaba el torneig i mires enrere. Aquests jugadors han fet història a Bèlgica i això és tot el que importa. Es mereixen acabar tercers”, va afegir.