Entrenador per genètica

“Sempre he vist el futbol des d’una banqueta i això m’ha marcat molt. Estava bastant predestinat al fet que el meu futur no era precisament dins del camp”, explica Pau Prior Martínez. Aquest jove balaguerí de 24 anys entrenarà aquesta temporada l’Artesa de Segre a Segona Catalana. Forma part d’una autèntica saga d’entrenadors. És nebot del seleccionador de Bèlgica, Robert Martínez (és el germà de la seua mare, Antonieta Martínez), que al passat Mundial de Rússia va portar la selecció belga a una històrica tercera posició. A més, el seu avi, Roberto Martínez, pare de Robert, va ser jugador del Balaguer durant els anys seixanta i setanta i va passar posteriorment a entrenar l’equip en diverses etapes, a més d’altres clubs com el Castellserà. I el seu pare, Josep Prior, va ser durant molts anys entrenador de l’equip de futbol sala Parador, de Balaguer.

“El meu avi em portava amb ell a Castellserà, el meu pare als partits de futbol sala del Parador i, més tard, he anat amb Robert als diferents clubs en els quals ha estat”, afegeix. Pau està decidit a fer carrera com a entrenador. “M’agradaria que el futbol fos la meua feina, no només un hobby. I també tinc clar que vull viure una experiència a l’estranger. Veure i dominar diferents maneres d’entendre el futbol és el que realment et fa millor entrenador. Però això només passarà si els objectius a curt termini es compleixen i, ara, aquests són fer una bona temporada amb l’Artesa de Segre”, admet.

Afirma que ha après molt tant del seu oncle Robert com de l’avi, encara que defensa que té la seua pròpia manera de veure el futbol i és conscient que s’ha de guanyar al camp i treballant el seu futur com a entrenador. Ser nebot d’un dels tècnics de moda, Robert Martínez, no li afegeix pressió. “No em pressiona res. M’ajuda, de la mateixa manera que m’ajuda que el meu avi hagi estat molts anys entrenador de futbol regional i el meu pare, de futbol sala. Som una família que comparteix el mateix engranatge vital, el futbol. Parlar de futbol sempre ajuda, perquè de tothom s’aprèn. I si a més ho pots fer de forma continuada amb algú que està en l’elit d’aquest esport, molt millor.” Pau afegeix que “cal aprendre de tothom sense esperar res de ningú. Si vius esperant que passin coses per ser fill o familiar d’algú, és quan apareixen les pressions innecessàries. Sempre faig la mateixa broma, prefereixo guanyar una final al Robert que guanyar-la sent el seu assistent”, explica.

Pau ha arribat aquest estiu a l’Artesa després d’entrenar la temporada passada l’Organyà, club en el qual fa dos campanyes va ser el segon de Toni

Menchón

. Diu que afronta aquesta etapa “amb molta il·lusió. És un projecte molt bonic i consolidat, que ja fa dos anys que dóna bons resultats amb Fran Bessone i Miki Massana”, i assegura que no el preocupa entrenar gent més gran que ell. “Mai he tingut problemes amb els veterans. Tant a l’Organyà com ara a l’Artesa de Segre són els que més m’han ajudat i dels que més he après. Tots estem en un aprenentatge continu i estic segur que aprenc jo més dels jugadors que ells de mi.”