Mana el mateix

Dos genialitats de Leo Messi i una altra de Philippe Coutinho a la segona meitat van fer caure el mur que l’Alabès va aixecar ahir al Camp Nou, on els blaugranes van iniciar la defensa del títol amb una victòria convincent (3-0), però un pèl escassa d’acord amb el que es va veure sobre el terreny de joc.

Liderat per l’astre argentí, el Barça va dominar de principi a final un partit al qual, per moments, va semblar renunciar l’Alabès, que hauria pogut endur-se una golejada d’escàndol si no fos per l’actuació del porter Pacheco, que va evitar fins a quatre gols cantats, i els pals, que van evitar-ne dos més, tots dos amb la firma de Messi.

Messi va poder marcar a la primera part però el travesser ho va evitar, igual que va passar a la segona

Amagat al darrere, l’equip d’Abelardo Fernández intentava sortir tímidament a la contra, però la pilota li durava un sospir i tot just era capaç de passar de mig camp. Només va aconseguir atansar-se amb perill una vegada en tot el partit: en una ràpida transició que Sobrino culminava llançant-se en planxa i rematant de cap a la dreta de la porteria defensada per Ter Stegen.

La resta va ser un monòleg blaugrana.

Mancat de ritme en atac, al Barça li costava fabricar futbol en els primers compassos del xoc, però pressionava després de les pèrdues amb efectivitat i recuperava la pilota en pocs segons cada vegada que la cedia.

Messi hauria pogut trencar la igualada inicial en un xut creuat als dos minuts i en una falta que va estavellar al travesser al trenta-vuit. Entre les dos jugades, bones intencions del Barça però poc futbol, en part per l’ordre defensiu dels vitorians, que amb prou feines van concedir espais.

Només al final de la primera part van accelerar els d’Ernesto Valverde a la recerca del gol que obrís el marcador. Dembélé, de nou titular com a la Supercopa d’Espanya, es va trobar amb Pacheco quan va disparar dins de l’àrea després de rebre una assistència magistral entre línies de Messi. Poc després, el francès, que se’l veia més desimbolt que l’any passat, va creuar massa una triangulació entre Luis Suárez i Jordi Alba.

També l’uruguaià va tenir la seua oportunitat al guanyar-li l’esquena a la defensa vitoriana i intentar una vaselina sobre la sortida del porter visitant que trauria Laguardia sota pals.

Valverde havia de moure peces en el descans i va posar més fusta a la sala de màquines. Va recórrer al talent de Coutinho, asseient Semedo i tornant Sergi Roberto al lateral dret perquè el brasiler pogués desplegar tot el seu repertori ofensiu al centre del camp. De nou Pacheco va haver de treure una clara ocasió a Jordi Alba a l’inici de la segona meitat. El Barça havia posat una marxa més al partit i l’Alabès, cada vegada més enrere, començava a patir de veritat per mantenir-se amb vida en el xoc.

I llavors va aparèixer Messi, sempre Messi, per forçar una falta a la frontal i executar-la magistralment amb un xut ras i col·locat que passava per sota de la barrera i enganyava Pacheco. El crac de Rosario acabava d’anotar el gol 6.000 en la història del Barcelona en la competició domèstica –també va marcar en el seu dia el 5.000– i posava a la fi els blaugranes amb avantatge. L’Alabès, l’últim equip que ha guanyat al Camp Nou en Lliga, havia aguantat 64 minuts. Tota una heroïcitat.

Messi hauria pogut fer també el 2-0 a la jugada següent, però el seu xut col·locat es va estavellar al pal dret de la porteria defensada per Pacheco. I el porter de l’Alabès apareixeria minuts després per guanyar-los la partida tant a Luis Suárez com a Coutinho en sengles u contra u. Tanmateix, res no va poder fer en la següent intervenció del brasiler, que s’internava a l’àrea per afusellar amb la dreta i col·locar el 2-0 a set minuts per al final. Era la sentència.

Desinflat l’Alabès, que no va posar a prova ni una sola vegada Ter Stegen al llarg dels 90 minuts, el Barça va olorar la sang i Messi va insistir sobre Pacheco fins que va fer el tercer en l’última jugada del partit, quan va rebre una assistència de Luis Suárez per ajustar amb l’esquerra al fons de la xarxa i segellar un triomf merescut però curt.