Márquez arriba a "Territori Rossi" encara que dominat pels pilots espanyols

El lleidatà Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) arriba com a sòlid líder al Gran Premi de San Marino, que es disputa al circuit "Marco Simoncelli de Misano Adriático, que es considera "territori Rossi", però que en realitat ha vist el domini dels pilots espanyols en les últimes temporades.

I es considera territori Rossi perquè el traçat de la costa de l’Adriàtic es troba a escassament una desena de quilòmetres de la localitat natal de Valentino Rossi, Tavullia, encara que en pilot italià a penes compta amb tres victòries en aquest circuit des que va tornar al calendari del campionat del món el 2007.

Llavors, el 2007, es va produir la primera i única victòria de l’australià Casey Stoner, i també l’única que ha aconseguit el fabricant italià Ducati en aquest traçat en l’època actual, i la principal característica de la qual des d’aleshores va ser que es va canviar l’ordre de la marxa respecte a l’anterior recorregut, per girar en el sentit de les agulles del rellotge.

Rossi, ídol de masses en aquest escenari, ha aconseguit un total de tres victòries, l’última d’elles el 2014, a més de ser el millor el 2008 i 2009, i tret d’aquests triomfs del campió italià i el de Casey Syoner el 2007, el domini al "Marco Simoncelli sempre ha estat per als pilots espanyols ja que entre Jorge Lorenzo, Marc Márquez i Dani Pedrosa acumulen set victòries.

El més premiat entre els pilots espanyols és Jorge Lorenzo, que ha guanyat en tres ocasions en aquest traçat, encara que la seua última victòria data de 2013 i va ser la tercera consecutiva, sempre amb Yamaha, per la qual cosa analitzatjuntament amb l’últim èxit d’una mecànica del fabricant de Borgo Panigale, la seua situació se sembla complicada, si bé és cert que les Desmosedici han millorat molt en tots els traçats i no seria forassenyat pensar en una sorpresa.

La carrera ascendent de Jorge Lorenzo ha resultat més que evident, tercer del campionat a "només" dotze punts del segon, precisament Valentino Rossi, i amb un traçat per davant que si bé no semblava adaptar-se a les característiques de la Ducati Desmosedici sí és del grat de Jorge Lorenzo, que a les victòries de 2011, 2012 i 2013, uneix quatre segons (2008, 2009, 2010 i 2014) i un tercer (2016).

A més, no s’ha d’oblidar que Jorge Lorenzo ja va ser líder l’any passat de la cursa santmarinesa, fins que en la setena volta se'n va anar per terra quan després d’ell rodaven Marc Márquez i l’italià Danilo Petrucci, que van ser els qui es van jugar la victòria fins l’última volta.

En qualsevol cas el favorit a la victòria hauria de ser novament Marc Márquez, que per alguna cosa és el pilot de Repsol Honda l’últim vencedor a Misano Adriático, encara que un altre dels rivals que pot tenir "una cosa que dir" en la temporada del seu comiat, és el seu propi company d’equip, Dani Pedrosa, qui ha guanyat les cites santmarineses de 2016 i 2010.

I amb ells, Márquez, Rossi, Lorenzo i Pedrosa, haurien d’estar tant Maverick Viñales (Yamaha YZR M 1) com Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedidci GP18), sobretot després de la satisfacció d’ambdós pels resultats aconseguits en els test que van realitzar en aquest circuit no fa moltes dates, si bé només l’italià compta amb un paupèrrim tercer lloc en la cursa de l’any passat, mentre que l’espanyol no ha trepitjat mai el podi des que va ascendir a la categoria de MotoGP.

Un altre dels contendents a tenir en compte podria ser l’italià Danilo Petrucci (Ducati Desmosedici GP18), per la seua condició de local i pel fet que l’any passat va lluitar la victòria a Marc Márquez fins l’última volta de cursa.

Al "Marco Simoncelli s’han viscut sorpreses com les terceres places dels espanyols Álvaro Bautista (Honda RC 213 V) el 2012 i Toni Elías (Honda RC 213 V) en 2008, o la segona posició del britànic Bradley Smith (Yamaha YZR M 1) en 2015 i la tercera del seu compatriota Scott Redding (Honda RC 213 V) en aquest mateix any, si bé no sembla que en l’actual campanya aquestes sorpreses es puguin arribar a produir, tret que la climatologia acabi jugant una basa determinant al llarg del cap de setmana.

En les càbales de gairebé tots haurien d’estar, igualment actuacions de pilots d’escuderies satèl·lit com el francès Johann Zarco (Yamaha YZR M 1) o el britànic Cal Crutchlow (Honda RC 213 V), encara que sense oblidar-nos dels pilots oficials de Suzuki, l’italià Andrea Iannone i l’espanyol Alex Rins, amb molts alts i baixos al llarg de la present temporada, però sempre amb opcions d’estar en la baralla pel podi.

Com Dani Pedrosa, Álvaro Bautista podria comptar amb una bona oportunitat de lluitar pel podi en la temporada del seu comiat de MotoGP per fer el salt al campionat del món de Superbike.

Mentrestant, sembla més complicat un bon resultat tant per a Aleix Espargaró amb el seu Aprilia RS-GP, encara amb una moto lluny de les millors de la categoria, com per al seu germà Pol amb la KTM RC 16, tant pel rendiment de la seua moto com pel "descans obligat" que ha hagut de fer per recuperar-se de les lesions que va patir a la República Txeca.

Tito Rabat continua amb el seu procés de recuperació després de les greus lesions que va patir en els entrenaments de Silverstone (Anglaterra) i el gran dubte del seu equip era buscar el substitut idoni fins que el barceloní pugui tornar a la competició, en un període que sembla encara bastant llarg.

Al final, l’equip Reale Avintia ha decidit que el seu segon pilot, el belga Xavier Simeon piloti la Ducati Desmosedici GP17 de Rabat, mentre que la versió de l’any anterior, la Desmosedici GP16, la pilotarà el jove pilot francès Chris Ponsson, de 22 anys.