Ja només falta una ronda

El Lleida, amb la màxima efectivitat rematadora, va aconseguir l’objectiu de superar la segona eliminatòria de la Copa del Rei i està a només una ronda més d’optar, en cas de classificar-se, a disputar els setzens davant un Primera en competició europea, com ja va passar la temporada anterior, en la qual els d’Albadalejo van eliminar la Reial Societat i van caure posteriorment a vuitens davant de l’Atlètic de Madrid. El sorteig tindrà lloc demà i és segur que el Lleida s’enfrontarà a un Segona B o un Tercera.

Ahir a la nit al Camp d’Esports, el Lleida va superar un Compostel·la, líder al seu grup de Tercera divisió, gràcies a un precís cop de cap de Juanto Ortuño (38’), després d’una impecable centrada de Leto, en l’única rematada amb intenció dels blaus –ahir de groc– en tot el partit. Els de Gerard Albadalejo no van jugar bé, sobretot al primer temps, que va ser horrorós. Lent, sense gairebé idees, per moments descol·locat i amb constants pèrdues de pilota, el Lleida va estar a mercè d’un Compostel·la que va agradar pel seu bon tracte a la pilota, tot i que també va estar molt apagat en atac. Els primers 35 minuts van ser soporífers, amb possessió visitant davant un rival molt poc inspirat fins a la jugada del gol. Es va inquietar aleshores el Compostel·la, que es va atansar en un parell d’ocasions a l’àrea defensada per Pau Torres. La primera va ser conseqüència d’una bona jugada de Marcos Remiseiro (41’), amb un xut que va impactar al cos de Calavera, un dels destacats d’ahir a la nit, i després en un tret llunyà del capità Álvaro Casas (44’) que se’n va anar per sobre del travesser.

Va reaccionar Gerard Albadalejo i ja al descans va fer entrar Alpha per donar grapa a l’atac, amb què va substituir un desencertat Quintero. Semblava que el Lleida s’animava amb el canvi i Artiles va provar la rematada, una mica tova, que va obligar Anxo Pérez (49’) a estirar-se. El Lleida va tenir més la pilota i com a mínim la va jugar amb criteri davant un Compostel·la que buscava la igualada a la contra. Josiño (54’) ho va intentar, després d’una bona paret amb Remiseiro, però el tir li va sortir alt, molt desviat. El joc va tornar a estancar-se amb molta circulació al centre del camp però amb escassa verticalitat. De fet, la següent rematada no arribaria fins al penúltim minut de joc en un bon tret de Miki Villar (89’) a què va respondre bé Pau Torres. Els quatre minuts d’afegit van acabar sent còmodes per al Lleida, amb un rival visiblement fos, i fins i tot s’hauria pogut augmentar el compte golejador si l’àrbitre hagués assenyalat com a penal una demolició d’Uña a Alpha (93’), però no ho va fer entre l’esbronc del públic del Camp d’Esports, que va tornar a estar de deu.