La Vuelta enganxa a Lleida

Lleida es va convertir ahir en el punt d’atenció del ciclisme mundial amb l’arribada de la divuitena etapa de la Vuelta a Espanya i els aficionats no van defraudar, al demostrar la seua passió per un esport que el 2004 va donar les dos primeres medalles olímpiques de la seua història a la ciutat gràcies a la velocitat de Sergi Escobar. Des de primera hora del matí, l’avinguda Prat de la Riba es va convertir en un formiguer d’activitat per donar cabuda a una infraestructura gegantina que va sorprendre des dels més veterans fins als més petits, amb camions, pantalles i parades de souvenirs per als més sibarites. Gorres, mallots i fins i tot mitjons per emular els seus ídols, que ahir afrontaven uns 186 quilòmetres totalment plans des de la localitat aragonesa d’Ejea de los Caballeros.

A mesura que s’atansava l’hora prevista dels ciclistes, els espais a les tanques publicitàries properes a la meta van anar escassejant i van començar a veure’s les primeres banderes d’aficionats, amb especial protagonisme per a Colòmbia, una de les aficions més fidels a la cita a la meta de Lleida. També van anar apareixent tímidament banderes espanyoles i estelades, que esperaven la caravana publicitària, que va acabar de caldejar l’ambient. Centenars de banderoles, gorres i samarretes de patrocinadors oficials de la Vuelta i la multitud més que a punt per rebre el gran grup, que encarava llavors Binèfar.

La majoria dels aficionats que s’amuntegaven a les tanques es confessaven apassionats i practicants del ciclisme, com Sindi, que va admetre que “fa uns dies vaig estar fent el mateix recorregut que ells a Astúries” i que és un fan de la BTT. Fede esperava pacientment amb una nena sobre les espatlles i va dir que estava “molt content de poder veure esdeveniments d’aquest nivell a la meua ciutat, és positiu”. I Daniela va admetre que li costava entendre com Lleida no tenia més arribades d’etapa i que “és tota una sorpresa poder seguir una ronda ciclista perquè som molt aficionats a l’esport”.

A mesura que l’speaker de la Vuelta anava anunciant els quilòmetres que faltaven, els nervis i la multitud van anar en augment. Prat de la Riba estava totalment col·lapsat, amb aficionats situats a metres de la línia d’arribada per poder veure un més que probable esprint. Els altaveus van anunciar que els tres escapats creuaven Torrefarrera i els mòbils van començar a aparèixer, era el moment d’immortalitzar l’emocionant final d’etapa, que es preveia més que disputat. Va ser el moment que van triar membres dels CDR per treure les estelades i pancartes per demanar la llibertat dels independentistes presos, la qual cosa va incomodar algun membre de l’organització.

Al crit de “llibertat presos polítics!” van donar la benvinguda als primers ciclistes, entre els quals va destacar el belga Jelle Wallays, que va sorprendre tots els esprinters i va creuar la línia de meta mentre deixava anar un sonor crit d’alegria. El ciclista de 29 anys va treure or de la fuga que va compartir tot el dia amb el noruec Sven Erik Bystrom, segon a meta, i l’holandès Jetse Bol, despenjat abans de l’esprint. Una victòria amb intriga i emoció fins a l’últim centímetre, ja que el pilot es va tirar sobre Wallays a la mateixa meta, on el triple campió mundial Peter Sagan i l’italià Elia Viviani tenien pensat aixecar els braços i fer efectiva una jornada de transició propícia per a ells. Els dos van fer cala buida, ja que el belga es va colar a la festa i es va anteposar tirant de fe i sense gairebé forces, però les suficients per complir el somni d’estrenar-se en una gran. I ho va fer a Lleida, que comença a ser una meta especial per als ciclistes del nord-oest d’Europa, ja que el 2015 es va imposar l’holandès Danny van Poppel. Ahir va fregar el doblet i va ser sisè.