Donar el pit entre gols

La conciliació de la vida laboral i familiar és un dels cavalls de batalla de la societat actual, una situació que s’agreuja quan la mare és, també, esportista d’elit. És el cas de les dos grans referents de l’Associació Lleidatana d’Handbol, Irina Pop i Emma Precup, que aquesta temporada han tornat a la competició després de viure la seua segona maternitat. Des que va arrancar la pretemporada, és habitual veure- les acompanyades dels seus fills, dels quals no se separen ni en els entrenaments i tampoc en els partits, i alletant els seus nadons enmig d’una sessió preparatòria o en els descansos dels partits.

“És complicat poder compaginar- ho tot, però amb ajuda és possible. No tinc cap problema a donar el pit al meu fill a la grada o al vestidor, ho veig com una cosa natural. Potser amb el primer vaig tenir alguna objecció pel que podia dir la gent, però sóc molt feminista i no tinc cap problema. Els nens han de menjar, i més en els primers mesos, que depenen molt de la mare”, va afirmar la Irina, que a les cinc setmanes de donar a llum el seu segon fill, el Theo, ja s’entrenava, una cosa que ja va fer quan va tenir la Sofia, que ara complirà quatre anys. La Irina va recalar a l’Associació el 2003 per jugar amb l’equip juvenil. Des d’aleshores sempre ha militat al club lleidatà, a excepció d’una temporada, la 2011-2012, en què va jugar a la Divisió d’Honor a les files del Gijón. Ara fa set anys que resideix a Albalat de Cinca, on també treballa d’aparelladora tècnica.

Té clar que sense l’ajuda de la seua família seria impossible compaginar la maternitat amb l’activitat esportiva. “Tinc la sort que la meua parella m’acompanya a tot arreu. Sempre anem els quatre en bloc [rialles]. També és important la comprensió que rebem des del club, que entén que a mig entrenament hagi de parar per donar el pit al meu fill”, apunta. Per la seua part, Emma Precup, que compleix la setzena temporada a l’Associació, viu una situació idèntica a la de la Irina. Mare de la Ivet (de quatre anys) i el Max (de set mesos), creu que la situació ja comença a normalitzar-se.

“Abans no ho havia vist mai, però ara les coses es van normalitzant i és normal veure una mare esportista alletar el seu fill en públic. La gent et mira, però t’anima, i això és important”, reconeix l’Emma, que també considera determinant el suport de la seua parella, el jugador d’hoquei Lluís Rodero, amb qui comparteix també l’activitat professional.

“Vull continuar jugant almenys fins als 35 anys”, assegura la Irina La Irina Pop, que a l’octubre complirà 30 anys, i Emma Precup, de 32, no pensen en la retirada, que veuen encara molt llunyana. “Em demanen per què continuo en actiu després de tenir dos fills, però és una cosa que necessito. M’encanta l’handbol i crec que podré seguir en actiu, almenys, fins als 35 anys. Després m’hauré de preparar per ser entrenadora per seguir lligada a aquest esport”, va afirmar la Irina. L’Emma, per la seua part, té clar que continuarà jugant “fins que el cos aguanti”. “Gaudeixo molt jugant a handbol. És alguna cosa que em fa sentir-me bé, més feliç, així que no em plantejo deixar-ho a curt termini.” Els dos són els grans referents d’un equip que aquest any aspira a no patir per mantenir-se. Els seus dos casos seran protagonistes de la taula redona que l’Associació Dona Balàfia organitza divendres vinent, 5 d’octubre, al Centre Cívic sota el títol Dona esportista, aventurera i solidària.