Márquez, suma i segueix a Motorland Aragón?

El lleidatà Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V) compta amb una oportunitat d’or per sumar i seguir la seua cursa, inabordable per als seus rivals, camí del cinquè títol mundial de MotoGP, amb la disputa aquest cap de setmana del Gran Premi d’Aragó al circuit de Motorland Alcañiz. Márquez, líder destacat del campionat del món, amb 67 punts d’avantatge sobre l’italià Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP18) i 70 punts respecte al també italià Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), arriba a un altre dels circuits que es podria considerar talismà per a ell, encara que amb algunes consideracions importants.

La primera d’elles, i una de les més importants, vist com es van desenvolupar els esdeveniments al circuit "Marco Simoncelli, ve donada pel fet que els seus rivals més directes en la cursa pel títol, els pilots de Ducati, han entrenat al traçat turolense, com també ho van fer a Misano, i van guanyar, una cosa que no feien des del 2007 amb l’australià Casey Stoner. Aquesta ja és una dada rellevant a tenir en compte, si bé a favor del pilot de Repsol Honda s’ha de tenir en compte, primer, que a Motorland Alcañiz ha guanyat en tres ocasions (2017, 2016 i 2013) de les cinc que ha estat allà -les altres dos (2013 i 2014) va caure, encara que el 2014 va aconseguir travessar la línia de meta en tretzè lloc-, a més de ser en quatre ocasions, des de 2013 a 2016, el més ràpid d’entrenaments.

Això ja li confereix certa confiança en les seues possibilitats, encara que el cert és que els seus rivals de Ducati "s’han tret ja la pell de corder" i són els autèntics llops de la temporada 2018, en la qual han demostrat que l’evolució de les Desmosedici és, amb diferència, la millor i més positiva entre totes les fàbriques que disputen el campionat del món de MotoGP 2018. A més, Ducati compta a les seues files, almenys fins el final de la temporada, amb l’espanyol Jorge Lorenzo, l’únic dels seus pilots que sap el que és guanyar en Motorland Alcañiz, que ho va fer el 2014 i el 2015, si bé llavors com a pilot de Yamaha.

Bé és cert que el fabricant de Borgo Panigale mai no ha aconseguit guanyar al traçat turolense i aquesta estadística negativa pot canviar aquest any, ja que tant el mateix Jorge Lorenzo, que es voldrà rescabalar de la seua caiguda en el Gran Premi de San Marino, com Andrea Dovizioso, que va guanyar aquesta carrera, arribaran a Alcanyís amb un estímul més que especial.

Tant Lorenzo com Dovizioso se les tindran a veure amb Marc Márquez, sense cap dubte el més clar favorit a la victòria en el traçat aragonès, on el seu company d’equip, Dani Pedrosa, podria tenir l’oportunitat d’acomiadar-se de la competició amb una victòria per sumar al seu palmarès i que ja va aconseguir el 2012, sense oblidar-nos dels pilots de Yamaha.

Malgrat acumular la pitjor ratxa de la seua història sense victòries, des del Gran Premi d’Holanda de l’any passat a Assen amb Valentino Rossi (22 GG.PP.) i abans d’això amb els 22 grans premis que van transcórrer des d’Austràlia 1996 i la Gran Bretanya 1998, Valentino Rossi i Maverick Viñales són dos pilots a tenir sempre en compte, encara que cap dels dos ha aconseguit la victòria a Motorland Aragón, on Rossi ha estat tercer en quatre ocasions (2012, 2013, 2015 i 2016).

La tercera plaça del britànic Calç Crutchlow a San Marino li confereix certa rellevància davant de la tercera cita espanyola de la temporada, en la qual també podrien destacar el francès Johann Zarco (Yamaha YZR M 1),los italians Danilo Petrucci (Ducati Desmosedici GP18) i Andrea Iannone (Suzuki GSX RR) o l’espanyol Alex Rins (Suzuki GSX RR).

No s’ha d’oblidar que per la seua condició de local bé podrien "tenir una cosa a dir" pilots com Álvaro Bautista (Ducati Desmosedici GP17), Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP) o Pol Espargaró (KTM RC 16). Bautista encadena ni més ni menys que els últims set grans premis acabant entre els deu millors, amb una cinquena plaça com a millor resultat, a Alemanya, i segur que buscarà acomiadar-se de MotoGP, camí del Mundial de Superbike com a pilot oficial de Ducati de la millor manera possible.

En el cas dels germans Espargaró sembla una mica més complicat a causa del baix rendiment de l’Aprilia RS-GP d’Aleix Espargaró i al procés de recuperació de la seua greu lesió medul·lar referent a Pol, que es va haver de retirar en l’última part de la cursa de Misano Adriático a causa del cansament físic i la falta de temps en competició.

Tito Rabat serà baixa novament per trobar-se en ple procés de recuperació i la seua plaça ha de ser coberta per l’equip Reale Avintia, si bé les crítiques abocades sobre el jove pilot francès Christophe Ponsson per la seua nul·la experiència a MotoGP, encara que a Misano Adriático complís més que àmpliament en acabar la cursa i, el que és més important, sense generar cap situació de risc, van forçar l’equip a intentar buscar altres opcions.

Una de les possibilitats que més va sonar va ser la de l’espanyol Jordi Torres, que té contracte en vigor en el mundial de Superbike amb MV Agusta i va córrer el passat cap de setmana a Portimao (Portugal), però necessitava el permís del fabricant italià per pujar-se a la Ducati i, en aconseguir el mateix, serà qui piloti la segona Ducati de l’esquadra andorrana.