CRÒNICA. Entrepussada a casa del Lleida

El Lleida va deixar escapar els primers dos punts del Camp d’Esports aquesta temporada al no poder passar de l’empat (1-1) contra un Cornellà que, després d’un bon primer temps en què va tenir els d’Albadalejo contra les cordes, va entrar en fase ultradefensiva. A la represa va lligar de mans un Lleida ofuscat i sense idees que va acabar trasbalsat amb el rival i també amb una sèrie de decisions del col·legiat, que no va tenir el seu millor dia.

En qualsevol cas, l’entrepussada es veia venir en qualsevol moment. Aquest Lleida ha anat alternant, fins al moment, moments brillants i de gran joc amb altres en què l’equip semblava desconnectar-se dels partits, jugant per sota del nivell que se suposa que té aquesta plantilla. Els resultats, això sí, acompanyaven amb quatre victòries –dos de les quals a la Copa del Rei– i dos empats a domicili. Ahir, en el que suposa que ha de ser el fortí del Camp d’Esports, la sort aquesta vegada va ser esquiva, especialment en l’afegit amb una mesurada centrada de Peeters (92’) a la qual va posar el cap llançant-se en planxa Alpha perquè el porter visitant Ramón Juan posés la mà evitant el gol que ja es cantava. Jugant al mateix, els tres punts s’haurien quedat a casa.

Alguns lluïments d’Alpha i Pedro Martín en atac i el bon treball en solitari en el pivot de Marc Martínez

Esclar que el Cornellà va començar arrasant. Pau Torres va salvar dos gols cantats (6’ i 7’) a xuts de Leo Ramírez i Goldar i després, entre Pau i el pal, es va evitar el gol visitant a xut de Gaspar. La línia de cinc defenses del rival s’entravessava al Lleida, que va sortir més ofensiu que mai, amb únicament Marc Martínez com a pivot defensiu. Tanmateix, a la primera acció clara d’atac dels d’Albadalejo, va arribar l’1-0. Bona pilota de Marc Martínez entre línies a Pedro Martín, que se’n va de dos dels tres centrals per afusellar Ramón Juan a la seua sortida. Semblava que el treball estava fet, perquè l’equip ja funcionava i s’apropiava del centre del camp, però va arribar un córner en contra del Lleida que es va defensar malament i el rebuig va anar a les botes de Fall, que va batre Pau Torres des de fora de l’àrea. A partir d’aquí, el Cornellà va fer un pas enrere i el Lleida va començar a patir per arribar en condicions a l’àrea rival. Ho va fer Alpha en dos brillants accions individuals. A la primera, culminada amb una passada horitzontal sobre la línia de gol, no va arribar per poc Pedro Martín (29’) i a la segona, sí que va arribar Fernando Cano amb una bona puntada (33’) a què va respondre el porter del Cornellà enviant la pilota a córner. La segona part va ser una altra cosa. L’equip barceloní va donar per bo l’empat i es va limitar, amb el seu 5-4-1, a matar el partit, que es va convertir en un carrusel de faltes i protestes on la pilota estava més temps aturada que corrent. Tot just hi va haver ocasions clares de gol, tret d’un parell de cops de cap de Pedro Martín i Tano i, és clar, el d’Alpha, però aquesta vegada les muses del Lleida eren de vacances.