Quins són els patrocinadors dels equips de Lleida que competeixen en categories estatals?

“Si te’n dono a tu, altres clubs també vindran a demanar-me diners” o “Quins avantatges tindré si et patrocino?”. Aquestes són algunes de les respostes, a mode d’excusa, que reben els directius dels clubs quan truquen a la porta de les grans empreses buscant un patrocini amb què quadrar el balanç a final de temporada. Les grans firmes de la província segueixen sent reticents a apostar fort per l’esport i les que ho fan, que són poques, prefereixen notorietat a territorialitat, com és el cas de Sorigué, el nom del qual figura des de la campanya passada a les samarretes del Nàstic de Tarragona de Segona divisió, o Serveto, que des de fa diverses temporades és un dels patrocinadors de les seccions del FC Barcelona, igual que anys enrere ho va ser Borges.

Aquest dèficit obliga els clubs a buscar alternatives, algunes d’imaginatives. El cas més clar és el del Llista Blava, que malgrat ser el campió de la Copa CERS (el primer títol europeu de la seua història) i actual líder de l’OK Lliga, segueix sense un patrocinador principal després que ICG Software decidís posar fi a sis anys de relació.

De moment, ha compensat part del patrocini gràcies a una iniciativa impulsada per un grup d’empresaris que aportaran cadascun 2.000 euros, a fi d’arribar a la trentena i cobrir els 60.000 euros que li falten al club. “Pensava que seria més fàcil trobar espònsor després de la temporada que havíem fet, però s’ha vist que no. És increïble”, lamenta en aquest sentit el president llistat, Enric Duch, que creu que les grans empreses “no tenen la mentalitat de fer un retorn del que guanyen al territori, ja sigui en actes culturals o esportius”.

En aquesta mateixa tessitura es troba un altre dels grans clubs de la província, el Força Lleida, que durant diverses temporades és el que més espectadors de mitjana ha tingut en els partits. Tot i així, continua sense trobar una empresa que supleixi Actel Grup, que la campanya passada també va posar fi a una vinculació de quatre anys, i ha de suplir la fata d’aquesta figura amb aportacions d’un major nombre de firmes comercials.

“Les empreses han de donar suport al territori, perquè d’altra manera no es pot avançar”, assenyala el president, Félix González, que espera un canvi d’inèrcia gràcies a la televisió, ja que Esport3 oferirà aquesta temporada molts partits del Força Lleida en directe. Altres clubs, en canvi, tenen la sort de comptar amb empreses fidels, com és el cas de Cadí, que des del 2001 patrocina el Sedis. “Sense ells no tindríem bàsquet d’elit”, assegura el president, Pere Porta.

Per la seua banda, les empreses que decideixen patrocinar ho fan, majoritàriament, per compromís o amistat. “Moltes empreses t’ajuden perquè et coneixen o perquè se senten obligades sentimentalment perquè són de la zona, i et trobes que algunes et patrocinen però no volen cap publicitat perquè no els vingui cap altre club a demanar-los suport”, comenta el president d’un dels clubs lleidatans de categoria estatal.

Els clubs reclamen una llei de mecenatge com a solució Una de les propostes en la qual tots els clubs lleidatans coincideixen per solucionar la manca d’aportacions per part de les grans empreses és la creació d’una llei de mecenatge com a Itàlia o Portugal, en què les firmes comercials poden desgravar-se una part important dels patrocinis. “Si les empreses tinguessin un retorn econòmic serien més fàcils de convèncer. Hauria d’aprovar-se una vegada per totes perquè les aportacions de les empreses tinguessin el mateix tractament que si fos un donatiu a una fundació o federació esportiva”, assenyala Félix González.