Andreu Subies, del Benavent a l'elit

Andreu Subies (Benavent de Segrià, 1970) era, almenys fins ara, una d’aquelles persones que semblaven tocades per la providència. Un gol seu de falta a l’últim minut del partit de tornada de la promoció d’ascens contra el Bellcairenc, a començaments dels 2000, va servir perquè el Benavent ascendís a Primera Regional. Subies va compaginar durant alguns anys el càrrec de president, al qual va accedir el 1999, amb el de jugador de la plantilla.

El seu primer any, l’equip malvivia a Tercera Regional i des d’aleshores el club va experimentar una trajectòria meteòrica que el va portar en deu anys fins la Tercera divisió del futbol espanyol. Cinc ascensos. Tota una gesta per a una població que amb prou feines arribava als 1.500 habitants.

Igual de meteòrica que amb el Benavent ha estat la seua trajectòria com a dirigent futbolístic. Dedicat en els seus inicis professionals a negocis immobiliaris, va arribar a la delegació territorial el 2005, primer com a responsable d’àrea i al cap de poc temps ja com a delegat. El 2008 era vicepresident de la Catalana i el 2011, president.

Va dirigir la Catalana fins al juliol del 2018 on va aconseguir, entre altres coses, sanejar el voluminós deute federatiu i modernitzar les seues estructures i els tràmits administratius amb l’ús de les noves tecnologies. Va crear el carnet del federat i una mutualitat federativa pròpia, aconseguint suports gairebé unànimes a les assemblees. Va descentralitzar la Catalana i va prestar més atenció a les territorials, especialment a Lleida, la seua terra, on ha comptat sempre amb un gran suport dels clubs. Durant la seua gestió va construir dos camps federatius a Torrefarrera.

El novembre del 2016 es va convertir en el primer president professional de la història de la Federació Catalana. Va ser el tema estrella d’una Assemblea General Extraordinària que va discórrer com una bassa d’oli en les dos hores que va durar l’acte. Subies percebia per la seua tasca un sou de 120.000 euros anuals fins al 2020, quan concloïa el seu mandat. Fins al 2017 va ser membre de la junta directiva de l’Espanyola amb Villar, del qual es va distanciar quan va ser arrestat pel cas Soule. Es va alinear amb Luis Rubiales i va ser clau en la victòria d’aquest a les eleccions del maig passat.

En els primers anys federatius, va compaginar el càrrec amb la presidència del Benavent fins que el 2010 va posar fi a la seua etapa al club. No hi va haver relleu i la plaça del Benavent va passar a l’Ascó, després d’un intent fallit el 2011 de traslladar la plaça a la capital del Segrià i continuar des de Tercera i sense deutes el rastre que deixava l’extinta UE Lleida.