Que la festa no pari!

El Força Lleida continua una setmana més sorprenent. Líders de la categoria, tercera victòria consecutiva fora del Barris Nord per primera vegada en la seua història en una arrancada de competició i, a més, amb un joc excel·lent (62-70). Llàstima del mal perdre d’un equip local que va perdre els nervis i el partit gairebé acaba en batussa. A banda d’això, un partit per emmarcar, un inici de Lliga per recordar quan arribin temps pitjors.

Serna va introduir un canvi al seu quintet inicial, amb Djuran i Feliu com a defensa per al perill que podien suposar Ott i Sergio Rodríguez, però el Força Lleida va seguir amb la seua habitual falta d’intensitat en les arrancades de partit. Només Kyei aportava alguna cosa en atac i hi havia molts desajustaments en defensa. L’australià va ser l’autor dels 9 primers punts (6-9), però un triple de Sergio Rodríguez va llançar els gallecs a un parcial de 14-0 després que Serna hagués canviat gairebé tot l’equip. Veure’s amb el 20-9 va fer que el tècnic demanés temps i a la sortida va tocar la tecla encertada, ja que Quintela va anotar un triple i Stutz una safata perquè Gonzalo García aturés la reacció lleidatana. Zamora i Chapela van posar punt final amb 4 punts a un mal primer quart per al Lleida (22-16).

Victòria basada en la defensa a partir del segon quart, en un ambient molt hostil

Sort que va canviar el guió al segon acte, amb una defensa molt més agressiva que va assecar els d’Ourense. Turner va capgirar el marcador (22-23), però els locals es van resistir a cedir el comandament del partit. Sempre depenent del seu joc interior i la inspiració individual, els gallecs van tornar a avançar-se, encara que el seu joc va baixar molt en qualitat. Mbaye i Turner van agafar protagonisme, mentre que Feliu, en el seu partit 100 amb la samarreta del Força Lleida, semblava totalment perdut. Els àrbitres no hi posaven tampoc de la seua part (7-14 en faltes), però els de taronja seguien dins del partit. El tècnic local va demanar temps a falta de 23 segons i 31-31 al marcador per preparar l’última jugada amb què anar-se’n manant al descans. Tanmateix, tot li va sortir malament. Recuperació i cistella de Kyei, nou robatori de pilota i triple de Turner per tancar un segon quart que no va ser gens brillant, però sí efectiu per al Lleida (31-36).

Nou pas en fals a la tornada dels vestidors, encaixant un parcial inexplicable de 8-0 i amb Serna demanant temps quan amb prou feines havien transcorregut uns minuts. Sort que Stutz va anotar el seu triple salvador i al tècnic lleidatà no li va caler parar el partit. Va començar a funcionar la circulació de pilota perquè arribés als jugadors alliberats. Nou càstig de Djuran, que caminava una mica apagat, i poc després de Quintela. Una altra penetració de Djuran, que va suposar el 43-49, va acabar amb la paciència de Gonzalo García, que va demanar temps quan restaven 2:06 per arribar a l’últim quart. El tècnic local va aconseguir frenar la sagnia de punts i Zamora va poder retallar diferències amb un triple, al qual va respondre Kyei amb una safata per deixar els 5 punts de marge amb què s’havia arribat al descans (46-51).

L’últim quart va començar amb dos tirs lliures de Mbaye que van suposar la màxima diferència, 7 punts (46-53), i el senegalès es va posar l’equip a l’esquena al costat de Kyei, que va establir el 48-57. Un marge de 9 punts amb el partit acabant. Amb tot, va reaccionar l’Ourense amb la seua millor arma, la inspiració de Zamora. Un altre triple i de retorn al partit. Cada cistella va començar a valer el seu pes en or i el Força Lleida va ser el més segur en aquest tram del partit. Stutz va fer que es mantinguessin els 9 punts de diferència a falta de 3:53 (53-62) i semblava que l’Ourense tornava a reaccionar, sobretot després d’una antiesportiva de Djuran, del tot innecessària. Però els nervis van tenallar els gallecs, que ho fallaven tot i la serenitat dels lleidatans els va portar al camí de la victòria. Tercer triomf consecutiu lluny del Barris Nord i mantenint el liderat de la LEB Or. Increïble.