El Barça, a vuitens sense Leo

El Barça es va assegurar el bitllet per als vuitens de final de la Lliga de Campions amb dos jornades d’antelació, malgrat cedir un empat (1-1) ahir en la visita al camp de l’Inter de Milà. No se la va jugar Valverde, que no va voler córrer riscos amb Messi i el va deixar a la grada. El Barça tenia tres match ball per quedar primer de grup. Si fallava al Giuseppe Meazza, quedaven dos opcions més. Finalment, els blaugranes es van emportar un punt que els assegura ser a vuitens, ja que, fins i tot perdent els dos encontres que queden i que es produís un triple empat amb Inter i Totthenham, el balanç particular entre els tres beneficiaria els de Valverde.

Va faltar l’encert al Barça en una gran primera part dels blaugranes, amb incomptables ocasions de perill rebutjades pel mur que va ser el porter eslovè Samir Handanovic. Un despropòsit a la rematada que va fer que l’Inter, amb el gol d’Icardi a l’única rematada de perill entre pals, salvés aquest punt. Aquesta vegada el Barça no va poder guanyar sense el capità, que finalment no va ser ni a la banqueta al no estar totalment recuperat de la lesió al braç. I això que, amb el gol de Malcom al minut 83, en el debut del brasiler a la Champions, semblava que l’equip d’Ernesto Valverde seguiria amb la ratxa triomfal sense el 10.

Malcom, que tot just comptava per a Valverde, va marcar el seu primer gol als dos minuts d’entrar

El tècnic extremeny va assegurar a la roda de premsa de la vigília que no “correria cap risc” amb Messi i finalment va decidir descartar-lo, apostant per un 4-3-3, amb Dembélé formant el trident amb Luis Suárez i Coutinho, ex de l’Inter. Amb aquest dibuix, el Barcelona va prendre el comandament de la possessió des del començament i va obligar el quadre italià a tancar-se a la seua meitat de camp i a córrer molt. Una clau tàctica que ja s’havia vist al xoc del Camp Nou i que els milanesos no van aconseguir contrarestar tampoc al seu feu.

El joc a dos tocs de Sergi Busquets i Rakitic feia mal al conjunt de Luciano Spalletti al centre del camp i obria el camí perquè el trident ofensiu espantés repetidament Handanovic. El primer avís va arribar al minut 2 i va portar la firma de Dembélé, amb un xut amb efecte amb l’esquerra que va ser rebutjat pel porter, i deu minuts després va ser Suárez el que va perdonar una bona oportunitat a l’enviar la pilota alta després d’un bon dríbling davant de De Vrij.

L’Inter va tenir moltes dificulats en fase de sortida de pilota i les arribades ofensives més importants van ser encapçalades per unes accions de força i velocitat de Politano i, sobretot, del croat Ivan Perisic, que va oferir al ghanès Asamoah una perfecta centrada rasa a terra que, tanmateix, el lateral no va aprofitar al rematar alt. A partir de llavors, la primera meitat va estar gairebé completament tenyida de blaugrana.

Al minut 22, Suárez va vorejar un gol espectacular amb una acrobàtica vaselina amb l’exterior de la cama dreta que va acabar fora per poc. El mateix davanter charrúa va tornar a atansar-se al gol al 41 amb un cop amb la dreta que Handanovic va rebutjar.

Necessitava caràcter i lucidesa l’Inter per contrarestar el poder tècnic del Barcelona, però al començament de la segona part va registrar les mateixes dificultats davant de la intensa pressió practicada pels de Valverde. L’equip de Spalletti cometia greus errors en zona defensiva, en gran part per l’asfixiant pressió dels barcelonistes, i Suárez i Coutinho van tornar a ser perillosos a la zona d’un Handanovic que va ser de nou determinant per mantenir la igualtat davant del brasiler primer (m.53) i sobretot davant de Rakitic, al negar-li el gol després d’un contraatac organitzat al costat d’un incansable Suárez (m.60). L’uruguaià va intentar batre el porter de totes les maneres possibles. Des de lluny, de prop, de xut potent i fins i tot de vaselina, però ahir no va ser la seua nit.

La prestació excel·lent del porter eslovè i la imprecisió ofensiva de l’Inter en les poques arribades que va tenir acompanyaven l’encontre cap al tram final amb una igualtat encara estable, però tot canviaria als últims deu minuts. Valverde va donar passada al 81 a Malcom per Dembélé i el jove brasiler, que tot just havia disputat 79 minuts en els últims vuit partits del Barcelona (tots contra la Cultural Lleonesa a la Copa del Rei), va tardar 120 segons a avançar el Barcelona.

Va rebre una assistència del seu compatriota Coutinho, va controlar la pilota a l’àrea i va definir amb la cama esquerra per celebrar el primer gol oficial amb la samarreta del Barça. Després de marcar, se’n va anar al córner amb les mans a la cara per amagar les llàgrimes, d’alegria, emoció i qui sap de què més.

Recurs efectiu el que es va treure Ernesto Valverde, que podria tenir Malcom més en compte per a futurs compromisos. També havia entrat, prèviament, Arturo Vidal al camp en lloc d’un Arthur esgotat després d’un bon treball en la creació i també en defensa.

Tanmateix, l’alegria blaugrana tan sols va durar quatre minuts, perquè al 87 Icardi, que fins aquell moment no havia aconseguit ser perillós, va arribar primer en una pilota solta a l’àrea de penal i se’l va acomodar per superar Ter Stegen i salvar un punt de gran importància anímica per a l’Inter, que el manté en la lluita per la primera posició.

L’1-1 final va decretar el pas a vuitens del conjunt de Valverde per quinzena temporada consecutiva, mentre que els milanesos encara s’hauran de guanyar una plaça a la següent ronda, ja que el Tottenham va remuntar i va guanyar 2-1 a casa contra el PSV per col·locar-se a tres punts de la segona plaça.