CRÒNICA. El Força Lleida supera el Melilla al Barris Nord en un final d'infart

El Força Lleida manté la condició de líder al batre ahir el Melilla (67-66) en un partit d’infart, que es va decidir en els últims instants gràcies a la defensa a un darrer llançament dels visitants. Sisena victòria, quarta seguida i una grada que comença a somiar. Jorge Serna va tornar al quintet habitual després del canvi introduït a Ourense, però l’equip va arrancar sense tensió.

Va haver de ser Turner el que fes començar a carburar la màquina, al liderar un parcial de 7-0 amb el qual el Força Lleida es va situar 9-4 de sortida. Però la qualitat d’aquest Melilla és inabastable i va contestar amb un altre cop, un 0-8 que el va posar al davant de la mà de Franch (9-12). La zona proposada per Alcoba se li estava entravessant als locals i Serna va moure banqueta. Tanmateix, els de la ciutat autònoma van seguir amb un ritme molt alt d’anotació i van arribar a situar-se 6 punts a dalt després d’un triple d’Agada (13-19). Sort que van respondre els lleidatans, a través de Chapela primer i després amb un altre llançament exterior de Feliu sobre la botzina per seguir la línia visitant (19-22).

Els lleidatans van ser capaços de deixar els nord-africans gairebé secs durant el tercer parcial

Mbaye va començar el segon quart en una forma excel·lent. Seus van ser els sis punts del 6-0 de sortida (25-22), als quals el Melilla va contestar amb un temps mort. Però el senegalès era imparable i en va encadenar 4 més perquè el Força Lleida passés a dominar per 29-24. Aquí va començar la sequera anotadora dels lleidatans. Inexplicablement no hi havia manera. Van encaixar un 0-9 culminat per Franch i Sierra se’n va haver d’anar a la banqueta amb una lesió al turmell. Serna va haver de parar el partit a falta de 2:36 per al descans, però Zyle va posar els de Melilla 8 punts a dalt al tall del descans (31-39). Fall i Quintela van minimitzar el mal abans d’encarar el camí dels vestidors, però el cert és que defensant així era molt complicat treure alguna cosa positiva davant un Melilla que semblava poc disposat a regalar terreny al Lleida (35-40). A més, la millor arma dels de negre, el llançament exterior, estava apagada (3 de 13 en triples).

Els dos equips van tornar dels vestidors una mica adormits, especialment un Melilla a qui ja no li sortien les coses com al primer acte. No va dubtar el Força Lleida a aprofitar aquesta situació, encara que li hauria pogut treure molt més rendiment. Stutz va culminar un nou parcial de 7-0 (44-42) amb el qual els locals es van posar al davant de nou i van provocar el temps d’Alcoba. Després d’una cistella de Zyle va començar una fase de desconcert generalitzat. Ningú era capaç d’anotar i l’electrònic es va mantenir inamovible durant prop de quatre minuts. Una esmaixada de Fall va desencallar la situació, però el Melilla va respondre amb cinc punts seguits de Rubio i Agada. Sort d’un inspiradíssim Chapela, que sobre la botzina va tornar a estrènyer la situació abans d’entrar als decisius últims deu minuts (48-49).

Serna va apostar per dos bases a l’inici de l’últim quart i el gallec Chapela va tornar a destapar-se com una de les sorpreses d’aquest inici de temporada. Va liderar l’equip per mantenir-lo dins del partit, mentre que el Melilla ho va apostar tot a Agada. Va aparèixer aleshores un altre dels protagonistes inesperats. L’australià Kyel, fins llavors molt apagat, es va posar l’equip a l’esquena i va donar l’opció d’emportar-se el partit al Força Lleida. Amb 64-61, un triple de Gilling va provocar que Djuran contestés amb un altre i Alcoba demanés temps a falta de 2:25 (67-64). Va anotar Franch 1:22 per al final i Gilling va tenir l’opció de posar els seus al davant, però va errar el tret. També ho va fer Djuran i després Agada, que es va trobar amb el tap de Mbaye a falta de 9 segons. Temps mort de Serna per defensar l’última jugada amb el 67-66. Va tornar la pilota al seu jugador més decisiu, però es va trobar amb un altre tap, aquesta vegada compartit entre Kyel i Feliu, que van segellar una nova victòria per a un Força Lleida que continua il·lusionant un Barris Nord que va esclatar d’alegria amb el cop de clàxon final.