Marquezmania

Cervera es va rendir ahir al seu veí més famós, Marc Màrquez, a la festa de celebració pel setè Mundial, el cinquè en MotoGP. Unes 10.000 persones, segons van afirmar fonts d’alcaldia, es van desplaçar fins a la capital de la Segarra per mostrar suport al seu ídol, i van tenyir els carrers i les places de color roig. Comerços i establiments d’hostaleria consultats per SEGRE van definir la festa com el “petit Aquelarre”.

Abans d’arrancar la rua, l’acte central de la jornada, Marc es va sotmetre a les preguntes dels periodistes al Paranimf de la Universitat de Cervera, on va repassar la temporada, que acabarà diumenge a Xest amb un altre títol, el setè de la seua carrera i que, segons va explicar, celebra com el primer. “És un somni del qual s’ha de disfrutar perquè algun dia s’acabarà. Els títols són la gasolina que demana i necessita el meu cos per continuar evolucionant i pressionant, i aquest Mundial el visc com si fos el primer”, va afirmar el lleidatà, que es va proposar un altre gran repte per a l’any que ve: acabar totes les carreres al podi, a més, és clar, de guanyar la vuitena corona. “Era l’objectiu d’aquest any, però no l’he pogut aconseguir, però sempre m’ho plantejo”, va anunciar.

També va parlar del futur i va dir que, de moment, no té pensat moure’s d’Honda. “De petit veia els meus ídols i el meu somni era estar a l’equip Repsol Honda, i ara ho estic vivint i tot va bé. Per què moure’t si les coses van bé? Després en un futur mai se sap, perquè potser necessito una motivació extra o un canvi d’aires. Ara, si m’ho pregunteu, vull quedar-me tota la meua carrera a Honda, després la vida dóna moltes voltes”, va dir.

Després de parlar amb els mitjans, Marc es va dirigir cap a la porta de la Universitat per sortir a bord del camió del Fan Club, al costat de tot l’equip i el seu germà Àlex per iniciar la rua davant de centenars d’aficionats que feia diverses hores que l’esperaven, alguns més de quatre, per poder gaudir de l’espectacle des de primera fila.

Amb una plaça atapeïda de gent i tal com estava programat, a les 19 hores es van obrir les portes de la Universitat i el so dels tambors del grup de percussió local Bombollers va marcar l’inici de la rua, seguit de l’esperat camió amb un Marc somrient i saludant tots els seus fans. Al seu pas es va sentir el rugit de les 130 motos que es trobaven aparcades a la plaça. Les noves mesures de seguretat van funcionar i la rua va avançar ràpid. Entre els lemes que més es van sentir va ressonar l’habitual “campions, campions” i, com ja és tradició, al seu pas per la pulpería de la plaça de Sant Miquel, Marc i tot el seu equip no van parar de cridar: “Una de pop!”, i el seu desig va ser satisfet.

Aquest any Marc va baixar del camió en un parell d’ocasions, a l’inici de la rua per mostrar el seu agraïment als motards, i davant de la botiga del Fan Club, on va ballar amb la seua mare i els Bombollers. A l’arribar a la plaça Pius XII, on hi havia l’escenari, Marc va agrair tenir “una família a casa i al circuit”, i es va comprometre a “deixar-me la pell per poder estar aquí l’any que ve”. Va afirmar que havia estat “constant amb velocitat” i va revelar que l’espatlla que li operaran al desembre “m’ha sortit set o vuit vegades aquest any, però l’amagava per no donar pistes als rivals”, va dir entre rialles. Els seus pares, Julià i Roser, el van qualificar d’“extraordinari” i el seu avi Ramon va vaticinar un doblet per al 2019, fent referència al títol d’Àlex amb Moto 2, mentre va revelar que pateix molt amb Marc. «Li dic: “Nen, no entris en la baralla”, però no em fa cas». La festa va acabar amb la presentació del seu equip i focs artificials.