Pedro Martín: «Pot ser el nostre any»

Quin canvi d’un any a l’altre. Està marcant els gols que no va poder aconseguir al Múrcia.

Sí, des que vaig arribar aquí ha anat tot sobre rodes. El gol va per èpoques i a Lleida ja em van entrar des de la pretemporada. El que passa és que estic a gust. L’equip funciona i això és molt important perquè els davanters vegem porteria. El mèrit és el treball de tot l’equip i el cos tècnic. El joc que fa l’equip em beneficia. L’any passat no vaig estar bé per diverses circumstàncies, com les lesions.

Se’l veu ara feliç, el davanter viu del gol.

Sí, però el gol no hauria de ser tan important. Està sobrevalorat. Esclar que és el que et fa guanyar els partits, però hi ha vegades que hi ha davanters que treballen molt i fan un gran partit sense marcar. Per exemple, el meu company Juanto. Qui sàpiga de futbol sabrà que fa millor l’equip i és un davanter com una casa de pagès.

Està sent el seu millor any?

No, en el meu millor any vaig marcar deu gols a Segona divisió i un altre any a Segona B, quan estava a l’Atlètic B, crec que vaig ficar-ne entre 13 i 15 i això que anava convocat amb el primer equip.

El va marcar jugar tan jove en un equip gran com l’Atlètic, on va arribar a debutar a Primera i a l’Europa League?

Penso que no vaig assaborir aquella etapa precisament perquè era molt jove. Simeone em tractava bé, però no em va donar oportunitats. Vaig ser convocat quinze partits però tot just vaig jugar. Va ser un any de transició, d’aprenentatge. Em vaig unflar a gols durant la pretemporada i això que venia de l’Atlètic C. Vaig debutar amb Manzano a la Copa, però el van fer fora i va arribar Simeone.

Ha donat voltes al fet de per què no va arribar a consolidar-se?

Sí, hi he donat voltes de vegades i potser és perquè no tenia l’experiència adequada. El que sí que penso és que anar-me’n tan jove a l’Atlètic va ser una decisió bona, però potser quedant-me al Màlaga m’hauria sigut més fàcil arribar al primer equip. És l’únic dubte que tinc. I mai més no ha tornat a interessar-se el Màlaga per mi. 

En els seus inicis vostè jugava de defensa central.

[Riu] Quan era molt petit, des de prebenjamins a infantils, jugava de central a Puerto de la Torre perquè era espigat i ràpid, el típic potes llargues, vaja. I jo m’enfadava perquè volia jugar de davanter. M’entrenava el meu oncle i el meu pare, que també era entrenador, em deia que havia de jugar de central. Sent infantil vaig canviar de club i al primer partit vaig marcar 4 gols. Ja no va tornar a insistir- hi el meu pare. En aquest equip, el Tiro Pichón, del meu barri, el primer any vaig fer 44 gols com a infantil i al següent 66 ja com a cadet, després em va fitxar el Màlaga i d’allà vaig anar a l’Atlètic amb 16 anys.

Quines aficions té?

No veig gaire futbol tret que sigui un partit molt important o de la Lliga on estigui jugant perquè òbviament és el meu treball. Però sóc més de jugar que de veure’n. I d’aficions m’agrada la Play i passejar amb la meua nòvia. M’agrada jugar a bàsquet, al pàdel i al tenis, sóc bastant simple. Però ja no puc jugar al pàdel perquè des de fa un any i mig em surt l’espatlla. Em penso que sóc Nadal i això és un problema [riu]. Ara vinc a entrenar-me en patinet.

Què li sembla la ciutat?

La veritat, quan hi vaig arribar, si sóc sincer, no em va agradar gaire. Però quan la vas coneixent, és una ciutat molt tranquil ·la, m’agrada passejar pel carrer Major i a prop del riu. A més Lleida està a una hora amb cotxe de molts llocs. Ara hi estic supercontent.

Quines sensacions hi ha al vestidor? Que aquest pot ser l’any?

Sí, perquè si alguna cosa té aquest equip és que no es rendeix mai. Som un equip rocós que té aquest ADN de no rendir- se. A més, hi ha un gran vestidor. Però està tot molt ajustat i és molt aviat. Si em pregunta si aquest equip pot fer el play-off, jo dic que sí, però encara no és el moment de parlar d’això fins que faltin cinc o sis partits.

Si continua així, ofertes no li’n faltaran, fins i tot al mercat d’hivern.

És veritat, el futbol són números i tant de bo segueixi així, però pel bé del Lleida perquè siguem l’any vinent a Segona. D’ofertes a l’hivern ara mateix ni m’ho plantejo. Feia dos anys que no disfrutava del futbol i ara que en gaudeixo aquí no me’n vull anar. Només penso a pujar amb el Lleida. Seria preciós.  

Pitxitxi del grup i segon de Segona B amb vuit gols Pedro José Martín Moreno (Màlaga, 16-1-1992) és, amb vuit gols, el màxim golejador del grup III, a un de ser també el millor artiller de tota la Segona divisió B. Els seus registres, en aquestes primeres dotze jornades, ja està al nivell del millor canoner que ha tingut el Lleida Esportiu. Jaime Mata, jugant ara a Primera divisió al Getafe, també va assolir els vuit gols la temporada 2013-14. Més enrere queda un altre davanter que va deixar molt bon record a Lleida com és Jorge Félix, la passada campanya, que sumava a aquestes altures de la temporada cinc gols anotats. Pedro Martín està marcant a un ritme de 111 minuts per gol, ja que ha disputat 11 partits de Lliga. Té altres similituds amb Jaime Mata. El doblet del malagueny diumenge davant de l’Alcoià el va anotar en tot just dos minuts, el mateix que va fer el madrileny la temporada 2013-14 davant del Prat (2-0), el primer també de penal.