Un lleidatà al Mundial de taekwondo

Joel Lee Bruna (5-1-1982, Lleida) ha dedicat tota la vida al taekwondo, esport del qual el seu pare, el coreà Lee Young Boo, és un dels pioners a la ciutat des del seu club, el Do San Lee. Internacional amb Espanya des de fa quatre anys, competint en la modalitat de trio sincronitzat, participa aquests dies en el Campionat del Món de Taekwondo de pumse (tècnica), que se celebra a Taipei, la capital de la República de la Xina (Taiwan), on espera prolongar la seua exitosa carrera. Campió universitari, campió de Catalunya i campió d’Espanya en diverses ocasions, al costat de Sergi de Castro i José Luis Estudillo ja es va penjar la medalla de plata al Campionat d’Europa, que es va celebrar l’any passat a Grècia.

“L’objectiu que ens marquem és donar el màxim de nosaltres mateixos”, explica Joel. “Ens agradaria pujar al podi a recollir una medalla i lluitarem al màxim per aconseguir-la. Fa molt temps que preparem aquesta competició i confiem en nosaltres”, afegeix el lleidatà.

El lleidatà, que fa quatre anys que és a la selecció, compagina la seua activitat amb la de professor

Joel Lee Bruna compagina la seua activitat amb la selecció espanyola amb la de professor al club Do San Lee i al Col·legi Episcopal. Cinturó negre sisè dan, es va especialitzar en tècnica per poder compaginar l’activitat esportiva amb la laboral. “Competeixo en aquest esport des de molt petit i en totes les modalitats, tant en combat com el pumse i he compaginat sempre els meus estudis amb els entrenaments i, més endavant, amb la vida laboral. Per això em vaig especialitzar en el pumse, perquè el combat és una modalitat en la qual hi ha més risc de lesions i, a causa de la meua feina, una lesió em suposa no poder treballar.”

El Joel explica que els pumses són “la part tècnica del taekwondo. Són moviments a un ritme concret i en unes posicions determinades. Els moviments requereixen flexibilitat, força, explosivitat i, alhora, control. Requereix molt de treball i dedicació”.

Per això, s’entrena amb els seus companys “intensament des de fa quatre anys”, ja que, com explica, “el taekwondo sincronitzat requereix molta precisió i coordinació. Quan s’atansa una competició intensifiquem el treball”. De moment, ja han aconseguit competir amb els millors del món.