Paula Juste: “Estimar la natació és patir”

La lleidatana Paula Juste acaba d’arribar de l’Estatal absolut amb tres medalles –una plata i dos bronzes– i fent miques totes les seues marques personals fins al punt de firmar dos millors marques espanyoles de 15 anys en els 400 lliures i 200 estils. Ahir, a les instal·lacions del Club Natació Lleida, el seu club de tota la vida, admetia, metafòricament parlant, que ha irromput “trencant la porta” a la competició on hi ha el més selecte de la natació espanyola. “Sí, es pot dir així”, somriu amb timidesa.

“No ha estat el meu primer absolut, ja vaig anar a Gijón fa un parell d’anys i vaig aconseguir bons resultats, encara que sense medalles. Però aquest Estatal ha suposat un salt important de cara a les possibilitats de fer mínimes a la primavera per als Europeus. Havia de fer-ho bé per saber com m’he estat entrenant aquests mesos i, tot i que les medalles no me les esperava, sí que veia que podia fer les marques que he fet”, explica aquesta estudiant de quart d’ESO al col·legi Lestonnac, que destaca a l’assignatura de matemàtiques i que va començar a nadar als tres anys en els cursets del CN Lleida. “M’hi van apuntar els meus pares bàsicament per aprendre a nadar. De petita també vaig practicar el tenis, però el vaig deixar quan vaig entrar a l’equip de natació.”

Josep Maria Rojano i Erika Espejo l’entrenen al CN Lleida, que compta amb 220 nadadors

Va començar a competir, va guanyar les primeres medalles en el seu primer Campionat de Catalunya amb 9 anys i quan en tenia 11 va arrasar amb set ors als d’Espanya autonòmics a Càceres. “Fins aleshores m’ho prenia com un joc, però la meua entrenadora [Erika Espejo] em va dir:

«Prepara’t perquè a partir d’ara ve el més difícil.» M’ho recorda sempre quan de vegades li dic que no puc anar a entrenar-me perquè he d’estudiar, per exemple.”

Es fa seua la frase de la que va ser primera medallista olímpica espanyola en natació, Nina Jivanevskaia. “Sí, estimar aquest esport és voler patir. Estic d’acord amb ella. Hi ha gent que no entén que em llevi tan aviat i que em cansi tant, però quan m’entreno bé no hi ha res que em faci gaudir més perquè sé que competiré bé. Gaudeixes i pateixes alhora. Penses: aquests 50 últims metres de tant sofriment que passaré a la competició ja els he viscut i els podré suportar.”

Cada dia, de dilluns a divendres, s’aixeca a les 5.20 de la matinada i a les 6.00 ja és a la piscina. Sessions de 6.00 a 7.45 i de 16.15 a 18.00, els dimecres i divendres programa doble i la resta, només al matí. Unes 16 hores i més de 40 quilòmetres setmanals nadant. I alguns divendres toca anar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, a més d’un parell de vegades a l’any a un centre similar a Sierra Nevada amb els nadadors espanyols dels programes olímpics 2020 i 2024.

Cada dia es posa al llit no més tard de les 22.00 hores. “Tot just em queda temps per a res més, entre els estudis i la natació, però ho fas perquè com qualsevol esportista tens uns objectius per aconseguir i un d’aquests és, també, clar, participar en uns Jocs Olímpics. Abaixar cada centèsima suposa nadar molts quilòmetres”. A la habitació gairebé ja no li queda lloc per a les medalles i els trofeus. Algun peluix i, això sí, cap pòster.

“No he tingut mai ídols ni referents, ni tan sols en natació. M’agrada escoltar música a les competicions perquè no absorbeixi tot el temps la natació. M’agrada passejar i quedar amb els amics”, conclou.

“La veus com es mou a l’aigua i és com un peix” “La Paula flota molt, és molt flexible, té un cos brutal per a la natació. La veus com es mou a l’aigua i és com un peix.” Així la descriu Josep Maria Rojano, el seu entrenador al CN Lleida amb Erika Espejo. Són el gran suport de la Paula a més dels seus pares, Maribel i Sisco. “Els meus pares m’ajuden molt. El seu sacrifici comença des del moment en el qual també es lleven a la mateixa hora que jo. Ells tenen la seua feina i obligacions i han d’adaptar-se a la vida que porto. El meu cansament i el meu esforç també el suporten ells.” Pel que fa als entrenadors, la jove promesa lleidatana diu que “ens entrenen i ens ensenyen valors. Ens veuen en els bons moments i ens aguanten en els dolents”, se sincera.