CRÒNICA. El Força Lleida recupera l'autoestima perduda a Granada i torna a liderar la Lliga

El Força Lleida necessitava un bany d’autoestima després del desastre de Granada i ahir el va tenir a costa d’un resistent i incòmode Canoe, davant del qual va firmar una victòria treballada malgrat l’inflat del marcador final (73-55), la qual cosa li permet tornar a liderar la LEB Or gràcies a un millor average general. Un premi merescut per a un equip que va tornar a mostrar solidesa i que va vorejar una plusmarca històrica, al col·locar fins a vuit taps, a un del rècord. Després de la clatellada que van encaixar a Granada fa una setmana, sobretot en un primer quart demencial (28-9) que va acabar sent determinant en la derrota, el Força Lleida va sortir mentalitzat a no repetir errors. Havia de sortir amb més energia, com havia reclamat el seu tècnic la vigília, i almenys durant els primers minuts va complir. Un parcial de 6-0 de sortida, amb una penetració de Kyei i dos contraatacs de Turner i Feliu, així ho corroborava.

Però no hi va haver continuïtat i el Canoe, malgrat no poder comptar amb el seu gran referent per lesió, Tyson Pérez, no va tardar a equilibrar el marcador (8-8) i, fins i tot, capgirar-lo (12-14) poc abans d’acabar el primer quart. Per sort, l’entrada de Mbaye va donar una mica de llum al joc d’atac lleidatà i dos cistelles seues van permetre que el Força Lleida s’emportés el primer assalt, una cosa que no passava des del partit a la pista del Càceres.

L’equip va fer ahir vuit taps i es va quedar a un del rècord històric aconseguit l’any passat davant l’Araberri

El segon període va començar pels mateixos camins, sense que cap dels dos equips imposés la seua llei. Un triple de Quintela a l’equador del quart va semblar donar cert aire al Força Lleida (24-18), però ràpidament Jugovic va donar la rèplica (24-21). L’escorta gallec, més actiu que en partits anteriors, va completar tot seguit una penetració i va assistir per a la cistella de Fall que establia un màxim avantatge de set punts (28-21), que acabaria sent de nou (34-25) al descans, un avantatge més ampli del que s’esperava pel que sembla sobre la pista.

Els de negre havien anat de menys a més, però sense ostentacions, i els madrilenys havien invertit la seua tendència i van acabar encallats per la defensa local –van esgotar dos possessions gairebé consecutives– i sense compta amb un referent ofensiu més enllà de Jugovic, que va haver de multiplicar-se davant de la baixa de Pérez, un dels líders en valoració de la Lliga.

A la tornada dels vestidors, la situació encara es va posar més de cara per als de Jorge Serna, ja que dos accions de Turner, la primera després de completar un alley-oop servit per Quintela, els va donar un altre màxim avantatge, ara de 13 punts (38-25). El Força Lleida tornava a tenir el partit a les mans, però per segona vegada el va deixar escapar. El Canoe no es va rendir i a poc a poc va anar retallant diferències. Als de negre se’ls van fondre els ploms en atac i en defensa van començar a flaquejar, cosa que va permetre cistelles fàcils. Tot plegat es va traduir en un parcial de 0-8 que deixava la renda en només cinc punts (40-35). Malgrat un triple de Chapela, el marcador encara es va ajustar més amb un altre de parcial en contra, ara de 0-5, amb triple de Jugovic, que feia saltar totes les alarmes (43-40). L’aparició de Kyei i Sierra va donar una mica d’oxigen (47-40) abans d’afrontar l’últim assalt.

No hi havia més remei que patir si es volia guanyar el duel. En aquell moment crucial, el Força Lleida va donar un pas de rosca al seu joc i per uns minuts va ser aquell equip afèrrim, lluitador incansable i batallador que havia sorprès al començament de Lliga. En tot just tres minuts va liquidar el partit. Tres minuts en què va firmar un parcial de 12-0 que va elevar l’avantatge fins als 17 punts inabastables (59-42). Fall, que en va firmar sis de gairebé consecutius, i l’aparició de Djuran amb un triple definitiu van ser els estendards d’un Força Lleida que va tenir en Sierra al seu millor bastió. El madrileny, que reapareixia després de la lesió de turmell, va tenir bona part de culpa en la victòria. La seua defensa i, sobretot, l’exhibició en el rebot ofensiu, donant infinitat de segones opcions als seus companys, van ser determinants. Tant, que l’entrenador no va dubtar a felicitar-lo enmig del partit. No era per a menys. Al final fins hi va haver minuts per als no habituals Brià, que va anotar un triple, i el vinculat Oliva. Festa completa.