Pol Franci, de 21 anys i de Bell-lloc, disputa la Champions amb el Monza italià

Catalunya, planter inesgotable de jugadors d’hoquei, s’ha convertit en els últims anys en el principal proveïdor de jugadors per als principals equips europeus. Un d’ells és el lleidatà Pol Franci (Bell-lloc, 13-2-1997), que als 21 anys viu el somni de ser jugador professional, competint amb el Monza italià, sisè a la Lliga i que també participa en la Champions de l’hoquei. Igual que el Pol, cinc lleidatans més juguen aquesta temporada en equips europeus (vegeu el desglossament). “Estic molt content de poder jugar en una de les millors lligues del món. És increïble. Però amb vint-i-un anys espero que això sigui només el principi, em queden moltes coses per millorar però m’agradaria seguir al màxim nivell durant molts anys”, explica Pol, que ha marcat cinc gols a la Lliga i un a la Champions. “Em trobo molt còmode a l’hora de jugar”, afegeix. “Cada vegada m’entenc millor amb els companys. És una Lliga nova però l’entrenador des del primer dia confia en mi, m’està donant molts minuts i m’ha ajudat a millorar en algunes facetes. Estic creixent com a jugador”, explica.

A més de l’experiència esportiva, Pol valora la personal. “Ser aquí em permet viatjar, aprendre una nova llengua, conèixer molt bona gent... Estic fent un pas endavant com a persona. A més, Monza és una ciutat molt bonica per viure-hi i amb la boira que hi ha sembla que sigui a Lleida. Em sento com casa!”, fa broma.

“És una experiència fantàstica jugar la màxima competició europea contra els millors equips”

Tant Pol Franci com David Ballestero animen a viure una experiència en un altre país

Pol ha dedicat la vida a l’hoquei. Va començar als tres anys després que el seu avi li regalés un pal de golf. “L’utilitzava com un estic, anava tot el dia amb el pal a la mà i com que a Bell-lloc l’hoquei és com una religió, els meus pares m’hi van apuntar”. Després de jugar sempre al Bell-lloc, l’últim any de júnior va fitxar pel Manlleu, formació amb què va debutar a l’OK Lliga i es va proclamar campió d’Espanya. La temporada passada va jugar a Primera amb l’Alpicat i ara ha tornat a l’elit. A casa seua es viu molt l’hoquei. La seua germana, Mar, juga amb el Vila-sana a l’OK Lliga femenina. “Estem molt pendents dels partits que juguem. L’any passat l’anava a veure sempre que podia. Estic molt content que jugui a l’OK Lliga. Sempre li dic el que penso, que crec que pot millorar i a mi també m’agrada escoltar la seua opinió dels partits i quan vaig decidir venir a Itàlia. La veritat és que la tinc molt en compte”, afirma.

De l’afició de Monza reconeix que és “més exigent”. “La gent que ve als encontres, encara que hagis jugat bé i hagis guanyat, et recorda una mala passada o l’ocasió fallada. No sé si és bo o dolent, però fa que mai no et relaxis.”