River li guanya la Copa al Boca

El River Plate, amb un gol del colombià Juan Fernando Quintero a la pròrroga i un altre de Pity Martínez a l’últim instant, quan el Boca ja jugava amb nou homes per l’expulsió de Wilmar Barrios i per la lesió de Fernando Gago amb tots els canvis efectuats, es va imposar a la final de la Copa Libertadores per 3-1, va aconseguir el títol més anhelat i va tocar el cel a Madrid, des d’on sortirà cap al Mundial de clubs per completar un cicle màgic.

En un encontre amb poc futbol, que ni de lluny es va atansar al trepidant joc de l’anada, el River va tenir el caràcter per aixecar un gol en contra que no va saber protegir el Boca, que es va quedar sense recursos després de l’expulsió.

Tot es va decidir per un cop de classe de Quintero, el projecte de gran estrella que mai aconsegueix la regularitat necessària però que és capaç de conduir l’equip a la conquesta de qualsevol títol. El River va voler portar la iniciativa, però no va trobar la manera de filar el joc al centre del camp i Lucas Pratto va vagar per l’atac sense que li arribés la pilota. El Boca va esperar la seua ocasió, va intercanviar de forma constant les bandes entre Sebastián Villa i Cristian Pavón, però no va crear gaire desconcert al rival. Durant més de mitja hora, tot el perill que va arribar a les àrees va ser motivat per errors.

Un mal rebuig de Jonatan Maidana o un error de Leo Ponzio en un control al costat de l’àrea, que va oferir a Darío Benedetto una falta al límit amb un rebuig que no va aprofitar Pablo Pérez (m.27), van ser les millors ocasions del Boca. Un parell de llançaments des de fora de l’àrea, massa desviats malgrat no tenir oposició Nacho Fernández i Gonzalo Pity Martínez, va ser tot el que va espantar l’equip de Marcelo Gallardo.

En aquest escenari, es mou millor el conjunt de Guillermo Barros Schelotto, que com a l’anada, va aprofitar la millor ocasió a punt d’arribar al descans. Va ser una passada en profunditat de Nahitán Nández que no va arribar a rebutjar Javier Pínola i Benedetto va transformar en gol, després de regatejar Maidana (m.44).

El River va tenir més arribada després del descans, es va atansar al gol amb un xut de Nacho Fernández, lleugerament desviat i abans de l’hora Lozano va enviar al camp Juanfer Quintero en lloc de Ponzio, a la recerca d’un llampec del colombià amb què equilibrar la final.

El Boca, que es va quedar sense Benedetto al 61, substituït per Wanchope Ábila, no va tenir objeccions al viure el segon temps a prop de l’àrea, a la recerca d’algun contraatac decisiu, però també exposat que algun desajust el deixés sense avantatge. I aquest li va arribar a temps per canviar l’ànim del matx, perquè Nacho Fernández trobés amb una passada al centre de l’àrea Lucas Pratto i l’ariet restablís la igualtat. El River, que va equilibrar en dos ocasions el marcador a l’anada i va arribar a Madrid amb sensació d’injustícia per haver perdut la condició de local, tornava a aixecar-se i els xeneize a la casella de sortida, amb la sensació que, de nou, el títol penjava d’una acció aïllada.

La van malgastar els de Barros Schelotto, amb un lliure indirecte dins de l’àrea i, amb el joc constantment travat per les faltes, els dos van començar a pensar en la pròrroga. Una prolongació que, com no podia ser de cap altra manera a la final més accidentada de la història, encara va oferir un nou gir a la seua increïble història. Tot just començar, va ser expulsat Wilmar Barrios, que es va guanyar la segona groga per una innecessària entrada sobre Exequiel Palacios.

Per la seua part, Palacios, que es presentava en el que pot ser el seu estadi ben aviat, no va deixar més que algun detall. El Boca va quedar cada vegada més exposat al talent de River. I si parlem de talent, ningú millor que Quintero, el més impredictible, capaç de desaparèixer durant molts minuts o treure’s del barret un tret a l’escaire per coronar una gesta que va confirmar Pity a porta buida, amb Esteban Andrada al camp contrari, per donar el títol al seu equip, per tocar amb els dits el cel de Madrid.