Esport contra l'esclerosi

Imma Ojer, una jove de Gimenells, va haver d’esperar més de tres anys per tornar a córrer 200 metres que li van semblar eterns. El repte que es va marcar va ser aconseguir-ho en tan sols 30 dies i poc després va pujar muntanyes després de 5 mesos recuperant-se del cop anímic que va rebre quan el 5 de febrer del 2017, amb 30 anys, li van diagnosticar esclerosi múltiple. “M’ho va dir la meua germana, que és anestesista i va ser qui em va convèncer per fer les proves mèdiques. Feia tres anys que suportava una motxilla d’una tona sobre el meu cos, no podia ni caminar i perdia força, fins que vaig notar un espetec a la columna vertebral. Jo, que em creia una superwoman de l’esport (corria 10 km tres vegades per setmana, competia en aixecament de banca i practicava natació i futbol), m’ho vaig prendre d’entrada com si fos una grip, però després vaig tenir el meu procés de dol”, explica. Assegura que no va vessar ni una sola llàgrima. “Buscava respostes al que m’estava passant i trobar-les va ser, en certa manera, un alleujament”, confessa. I el que va acabar per motivar-la i servir-li d’inspiració va ser la pel·lícula 100 metros, basada en una història real de superació d’un home, Ramón Arroyo, que després de diagnosticar-li també una esclerosi múltiple va decidir plantar cara a la vida participant en la prova esportiva més dura del planeta, un Ironman.

“Gairebé dos anys després que em diagnostiquessin la malaltia em trobo igual que abans físicament, potser amb una mica menys de força, però la meua vida ha fet un tomb per a bé. He fet coses que no hauria fet si no tingués la malaltia”, assegura mentre assenyala el tatuatge que porta al maluc on es llegeix la data del diagnòstic. Va haver de deixar la seua feina d’administrativa, però no l’esport. Practica natació cada setmana i s’ha apuntat al primer equip de bàsquet en cadira de rodes creat a Lleida de la mà del CB Pardinyes. “A l’aigua no peses, ni sents símptomes. Nadant et sents com qualsevol altra persona. Desgraciadament fins que no et passa una cosa així no saps el que vals ni fins on pots arribar”, diu amb un somriure.