CRÒNICA. El Lleida perd al Mini la imbatibilitat com a visitant davant d'un Barça B

El Lleida va veure frenada ahir la seua bona ratxa com a visitant. Va perdre per 2-1 al Miniestadi, amb la qual cosa va perdre la imbatibilitat lluny del Camp d’Esports i va encaixar la segona derrota a la Lliga. Va ser de forma cruel, davant d’un Barça B que no va poder plasmar el seu triomf fins al minut 90. Però el filial blaugrana sí que es va mostrar superior als d’Albadalejo, sobretot en un primer temps en el qual als lleidatans –que ahir per primera vegada en un desplaçament va vestir de blau– se’ls va oblidar pressionar a dalt i això va donar molt d’avantatge als blaugranes, que van gaudir de la possessió de la pilota. Amb massa faltes i amb molt poques recuperacions, el Lleida va estar sempre a mercè d’un Barça B guiat per un excepcional Oriol Busquets i amb els intermitents esclats de Riqui Puig, al qual semblen protegir els col·legiats davant de qualsevol desequilibri provocat pel rival. Després d’una primera rematada de Ballou (11’) que va aturar bé Pau Torres, els de García Pimienta van tenir el gol en rematades de Carles Pérez (22’ i 29’). La primera la va aturar Pau Torres i la segona va sortir ajustada al pal. Mújica també va obligar a lluir-se el porter lleidatà (25’), que va enviar la seua enverinada rematada a córner. En canvi el Lleida, que no aconseguia retenir l’esfèric, només va veure la cara de Peña en una falta directa llançada per Mousa (33’) que se’n va anar per sobre del travesser. Així les coses, va arribar el gol local amb una bona rematada de Carlos Pérez (1-0), a quatre minuts del descans, a l’aprofitar una pilota solta a la vora de l’àrea.

La segona part va ser una altra cosa. Els dos equips van anar a totes i el Lleida, a més, va tenir la iniciativa. Dos possibles penals que van reclamar els blaus a l’àrea local (47’ i 52’), per mans de Chumi i falta de Guillem a Mousa. I entremig el golàs d’Oriol, que va suposar l’empat (1-1) amb dos grans rematades a l’interior de l’àrea del Barça B i una perfecta definició. Els dos possibles penals, ho fossin o no, van acabar desencadenant la doble i simultània expulsió dels tècnics, que es van dedicar a protestar-ho tot al col·legiat i a recriminar-se les protestes entre si. Aquests nervis es van traslladar també al terreny de joc, amb constants enganxades entre els jugadors, que el col·legiat es va entossudir a tallar amb una pluja de targetes, ja amb els dos tècnics al vestidor –Albadalejo va estar en permanent contacte amb Walter Litwin, via mòbil, per transmetre a Jordi Cortés les instruccions–. El desconcert al camp va afavorir més el Barcelona, que va tornar a arribar més i millor que el Lleida. De fet, la fortuna va somriure a l’Esportiu ja que dos rematades del Barça B van acabar al pal, amb Pau Torres ja batut, a càrrec de Chumi (74’) i McGuane (80’). El Lleida, que ja ho havia intentat amb una falta directa que Peña li va aturar a Juanto Ortuño (65’), no va voler ser menys i Tano (87’) també va enviar la pilota a la fusta, a la sortida d’una falta servida per Mousa. I al final, mentre s’anunciaven els 4 minuts de prolongació, va arribar el definitiu 2-1. El Lleida no va tenir ja temps de reacció, perquè entre faltes, protestes i targetes –fins a quatre en el temps afegit– ja no es va jugar gens.