Lluita contra les lesions

Sota la denominació “Stop lesions”, el FC Pardinyes ha posat en marxa aquesta temporada un projecte de prevenció de lesions, després que diverses jugadores i jugadors –quatre d’elles en un mateix equip– hagin tingut en poc temps diferents contratemps. “Tot i que el factor lesions és difícil de controlar, aquesta temporada hem posat en marxa aquesta iniciativa amb l’objectiu d’intentar minimitzar el risc de lesions”, explica Xavi Rubio, coordinador del club.

Una lesió acostuma a tenir un elevat grau de mala sort. Quatre, i al mateix equip, no poden fer cap altra cosa que encendre les alarmes. “Sí, s’han concentrat quatre lesions greus al mateix equip i hi va haver preocupació”, afegeix Rubio. L’equip més perjudicat ha estat el sub-18 femení, el Juvenil, en què Aida López es va fer una fractura de menisc; Maria Beà, una ruptura de lligaments creuats; Keila Duran, fractura d’un tendó del turmell, i Alba Ochavo, desplaçament de ròtula.

Al Juvenil femení han coincidit en pocs mesos lesions greus en quatre de les jugadores

Tot plegat entre la pretemporada i els primers mesos de la lliga, i en tots els casos han passat pel quiròfan i han tingut períodes de recuperació de llarga durada. “També l’any passat hi va haver alguna lesió greu, però el que està passant aquesta temporada ha causat preocupació”, admet el coordinador, que també lamenta que “l’estat del terreny de joc no hi ajuda. Una superfície de gespa artificial té una vida útil d’uns deu anys i aquesta l’ha superat de llarg. S’estan produint moltes sobrecàrregues musculars, a més d’ampolles, perquè el camp s’escalfa molt, i cremades als genolls quan un jugador cau a terra”, afegeix Rubio. El club ha constatat que la gran majoria de les lesions es produeixen als partits que juguen a les seues instal·lacions.

Per prevenir les lesions han iniciat un treball a base de sessions específiques d’estiraments, escalfaments i exercicis específics per tal de reforçar la musculatura, sobretot a les zones dels genolls.

“Són treballs que es fan amb les jugadores a partir dels catorze anys”, assenyala en aquest sentit Rubio, que explica que “per la seua morfologia, les noies són més sensibles a fer-se determinades lesions”.

Així mateix s’ha preparat una sèrie de xarrades sobre nutrició i hàbits saludables per a esportistes, a banda d’estudis de biomecànica per ajudar-les a saber fer moviments en què no forcin les articulacions. “Es tracta que des de petites ja aprenguin a tenir cura del cos i sàpiguen establir pautes per evitar en la mesura possible les lesions”, encara que el risc zero no existeix.