Campions sense barreres

El futbol lleidatà ha fet història aquesta temporada al comptar per primera vegada amb un equip en el qual participen jugadors amb discapacitat intel·lectual i que, amb companys sense disfuncionalitat, participen en una lliga contra altres rivals entre els quals no hi ha cap jugador amb diversitat funcional. La UE Balàfia, que juga a Quarta Catalana, és l’únic equip de futbol inclusiu de Catalunya que competeix en una lliga federada. És un exemple del creixement qualitatiu, i també quantitatiu, de l’esport inclusiu.

Rous Martínez, directora de l’Associació Píbody, impulsora amb la UE Balàfia d’aquest equip inclusiu i especialitzada a potenciar les capacitats de nens, adolescents i adults a través de l’activitat física i l’esport, ho ratifica.

Nombrosos clubs lleidatans tenen convenis de col·laboració amb ACELL i l’Associació Píbody

“Els clubs s’estan afegint a aquestes iniciatives. Tenim convenis diversos que ens obren les portes per participar a les seues activitats”, explica. A més de la UE Balàfia, Pibody també treballa amb Balàfia Vòlei, CT Urgell, Handbol Pardinyes i CB Pardinyes.

Anna Fillat, responsable d’activitats físiques i esportives de la Fundació ASPROS i amb una dilatada experiència en la matèria, també constata aquest creixent interès. “Ara hi ha més clubs que aposten per fer esport adaptat a les seues seccions, però no posen esportistes amb discapacitat als seus equips ordinaris. La inclusió és més fàcil de fer en la competició escolar o l’esport més recreatiu”, afirma Fillat.

També ha observat aquest creixement Álvaro Terreros, coordinador a Lleida de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL) i responsable de l’àrea d’esports d’ACUDAM. “La veritat és que ha crescut molt. Crec que això es deu sobretot al suport que hem tingut des de diferents clubs, amb els quals tenim convenis firmats. A Lleida comptem amb diversos exemples, el CTT Borges, el Força Lleida, Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell, CB Balaguer, CB Mollerussa o CN Mollerussa”, assenyala.

Terreros defineix l’esport inclusiu com “aquell en què participen persones amb capacitats diferents. Podríem dir que qualsevol esport que no sigui professional és inclusiu. I si parlem de persones amb discapacitat, el terme correcte seria esport unificat. Es tracta d’un programa específic en el qual participen persones amb i sense discapacitat al mateix equip i, evidentment, a l’equip contrari”. Rous assenyala que “la inclusió és un concepte que de vegades es confon amb la integració. A l’esport hi ha jocs que inclouen a tohtom, independentment de les seues capacitats. Integració seria quan les persones amb necessitats especials s’han d’adaptar a un sistema que ja existeix i, en canvi, la inclusió el sistema i la societat s’adapten per atendre les necessitats d’aquestes persones”. A banda dels beneficis que la pràctica de l’esport aporta a qualsevol persona, en els casos de discapacitat “a més de sentir-se acceptats, tenen l’oportunitat de demostrar el que saben fer”. Rous Martínez afegeix que “segons la nostra pròpia experiència, els ajuda a millorar les relacions socials i la comunicació”.

Terreros afegeix que “l’esport, com a tal, ja aporta diferents beneficis a les persones amb discapacitat, tot i que des d’ACELL ens dediquem a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual” i destaca que, segons diferents estudis, a aquestes persones la pràctica esportiva els aporta “benestar físic i emocional” i les ajuda en aspectes com “les relacions interpesonales, la inclusió social o el desenvolupament personal”.

Aquests professionals animen les famílies que són reticents que les persones amb discapacitat practiquin algun esport, sigui o no inclusiu. “Els diria que fer una activitat física són tot avantatges i els animaria que provin diferents disciplines fins que trobin la que més els agrada i s’adequa a cada persona”, explica Fillat.

En aquest sentit, Rous Martínez afegeix: “A la nostra societat, encara hi ha la cultura que si tenim un fill diferent ja no pot fer esport o activitats extraescolars com la resta, però per sort cada vegada hi ha més famílies que trenquen amb això i busquen professionals que ajudin els seus fills”. Terreros apunta: “Han de provar-ho, l’esport ben enfocat els suposarà una millora física. Els diria que en esport el millor és el que ho intenta.”