CRÒNICA. Victòria balsàmica de l'ICG Força Lleida

L’ICG Força Lleida se la jugava ahir i va acabar sortint-ne airós. Venia d’igualar la pitjor ratxa de derrotes de la seua història –cinc– i l’amenaça del descens es veia cada vegada més a prop, però ahir els de Jorge Serna van millorar la imatge de fa uns dies a Palma per passar per sobre d’un Prat (80-58) al qual descarten per a la lluita i que atansen a la LEB Plata.

Jorge Serna va introduir dos canvis respecte al quintet inicial que va sortir a Palma, donant entrada a Feliu per Djuran i Stutz per Kyei, en un intent de buscar més fortalesa en el rebot. Després d’uns primers instants d’equilibri, l’ICG Lleida va posar la directa i amb un parcial de 9-1 va obligar Dani Miret a sol·licitar el primer temps mort (9-3). Els lleidatans s’estaven fent forts sota el cèrcol, amb Mbaye i Stutz, i Feliu liderava el tir exterior amb cinc punts.

L’equip, malgrat guanyar àmpliament, va evidenciar moltes llacunes i falta de continuïtat en el seu joc

Però, de tornada a la pista, Busquets va rehabilitar els seus amb dos triples consecutius (13-9) davant de la passivitat defensiva local.

Serna va reaccionar rellevant un ofuscat Turner de la direcció per Chapela i situant més artilleria amb Djuran, i les diferències es van estabilitzar en els vuit punts al final del primer quart (22-14), que va veure un triple de Rubín de Celis, que per primera vegada trepitjava el Barris Nord com a rival.

A l’inici del segon, nova escomesa lleidatana amb Steel, al contraatac, situant una màxima rendeix d’onze punts (25-14), tallada per l’incombustible Blanch amb un triple. Van respondre ràpid els lleidatans i un triple de Kyei, que feia molt que no encertava des de la llarga distància, i una altra cistella de Mbaye van obligar Miret a parar de nou el matx (30-17). Les instruccions no van fer efecte aquesta vegada i l’ICG, liderat per un infal·lible Miki Feliu, va anar ampliant gradualment el seu avantatge fins a una màxima de 20 punts (39-19).

Però de nou va arribar el defalliment de torn que va permetre al Prat mantenir-se en el partit, gràcies a un triple d’Ortega, impotent davant dels interiors lleidatans, i una cistella en contraatac de Marc Blanch. El parcial de 0-7 va obligar Jorge Serna a demanar un temps per arreglar la desfeta. Un parcial final de 5-0 va permetre als de negre anar-se’n als vestidors amb un folgat avantatge de 18 punts, davant d’un Prat que estava sobrevivint gràcies en bona part als triples i a alguna acció puntual de Blanch, ja que Ortega, l’MVP de l’equip, estava sent assecat del tot per Stutz.

Tot semblava encarat, però la trajectòria de l’equip no convidava precisament a cantar victòria. I més amb la derrota encaixada no fa tant davant de l’Osca encara fresca en la memòria (va perdre malgrat arribar al descans guanyant per 22 punts). És per això que l’ICG va tornar a pista amb els cinc sentits activats. La cistella inicial d’Ortega va trobar resposta en un triple de Chapela, que va tenir fins a tres intents per anotar-lo. L’equip de Serna va continuar carregant el seu joc en posicions interiors i allà Mbaye i Stutz van fer un descosit a la defensa dels potablava, assolint una altra màxima renda, ara de 26 punts, coincidint amb el primer i únic triple de la nit de Djuran (56-30).

El partit semblava trencat, de fet ho estava, però el Prat va alimentar per uns instants el pessimisme amb un parcial final de 0-10 que el va situar a 15 punts al final del tercer període (61-46). Ortega, que s’havia despertat, i Busquets portaven la veu cantant d’un Prat que va intentar agafar-se a l’èpica, però els lleidatans no van donar aquesta vegada cap opció. Una altra vegada el joc interior va ser determinant. Mbaye i, sobretot, Stutz, amb cistelles de tot tipus, en transició, en estàtic i capturant el rebot ofensiu, van acabar per enfonsar els barcelonins, que a poc del final perdien per 29 punts de diferència (79-50), reduïda al final a 22, certificant una victòria molt necessària per a un ICG que per fi va poder celebrar l’arribada del nou patrocinador i que li permet agafar aire i mantenir a quatre triomfs la perillosa zona de descens.