BÀSQUET COMPETICIÓ
Lleida cotitza a l'alça
Andrea Vilaró, del Cadí, es queda a un punt de ser l’MVP de la jornada a la Lliga Femenina || Wendell Davis, del Pardinyes, el millor del grup C d’EBA
El bàsquet d’elit de Lleida viu una de les millors temporades de la seua història. Malgrat que l’ICG Força Lleida s’ha desfonat després de firmar una gran arrancada que el va portar a liderar durant diverses jornades la LEB Or, els altres dos referents a nivell estatal, Cadí la Seu i Ilerdauto Pardinyes, estan firmant una temporada de somni.
L’equip urgellenc, classificat per primera vegada per disputar la Copa de la Reina, va escombrar aquest dissabte passat el Gernika Bizkaia i va atansar-se a la tercera posició, una victòria coral de la qual va sobresortir Andrea Vilaró.
L’escorta barcelonina, que davant de les basques va aconseguir una valoració de 29 punts, es va quedar a un de sol de ser la jugadora més valuosa (MVP) de la jornada a la Lliga Femenina, guardó que sí que va aconseguir Wendell Davis. El nord-americà del Pardinyes va ser el millor de l’última jornada dels dos grups C de l’EBA, al firmar 25 punts, 10 rebots i una valoració de 34 punts, que van ser claus per mantenir l’equip al capdamunt de la Lliga.
“Al final, l’important és que dissabte totes vam sortir amb bones sensacions, i és igual si algú s’emporta l’MVP o, no perquè ni jo ni ningú de l’equip se’n preocupa. Fa il·lusió, és cert, però no és una prioritat”, reconeixia ahir Vilaró, que s’ha convertit en una peça indispensable per a Bernat Canut, ja que acumula una mitjana de 9,9 punts, 5,2 rebots, 3,3 assistències i 12,3 de valoració, l’MVP del Cadí, en què és la líder en valoració i assistències, la segona en anotació i la tercera en rebots malgrat ser una base-escorta. “Estic contenta de com m’estan sortint les coses aquest any. Sempre ho he dit, estic feliç, a gust i quan estàs bé en un lloc és més fàcil rendir. A més, tinc la sort que m’estan sortint bons partits, però l’important és que l’equip guanyi i continuem avançant”, assegura.
Encara que prefereix aparcar la seua futura renovació, reconeix que li agradaria continuar. “Espero ser-hi la temporada que ve, encara que tampoc hi penso. Sóc feliç aquí, m’agrada viure a la Seu, m’agrada el poble, la gent, i el que hagi de venir ja vindrà, però ara mateix no vull pensar-hi, seria una equivocació perquè és molt aviat i la Lliga encara no ha acabat”, va explicar.
Pel que fa a la Copa que disputaran aquest mes de febrer, Vilaró va comentar que “l’únic que volem i en el que pensem és a guanyar l’Araski. No pensem més enllà perquè seria confondre’ns. Si ens surt un bon partit, fantàstic, i si no, aprendrem coses noves”.