L'ICG Força Lleida passa per sobre del Càceres i fa un gran pas cap a la permanència

Pas de gegant de l’ICG Força Lleida de cara a la permanència a la LEB Or, al passar per sobre del Càceres (93-70) i amb una gran imatge. El matx va quedar liquidat en un enorme tercer quart per part de l’equip que dirigeix Jorge Serna, que fins llavors havia trobat molta oposició en els extremenys. Finalment, els lleidatans van sumar l’onzena victòria de la temporada, es van quedar a dos punts del rècord d’anotació del club, i van deixar un rival directe a cinc triomfs de marge. Increïbles sensacions abans de l’aturada per la Copa de la Princesa, que l’equip podrà emprendre amb un somriure d’orella a orella.

Els 121 punts de valoració són el millor registre de l’equip en els seus set anys d’existència

Quintela va obrir amb un triple un primer període molt dinàmic, en el qual l’ICG Força Lleida va intentar portar la iniciativa, però davant d’un Càceres que sempre va donar resposta. El gallec va ser la punta de llança en aquests compassos inicials, mentre que Mazurczak va castigar la cistella lleidatana fins que un triple de Sapp va posar al davant per primera vegada els extremenys (9-10). Serna va donar entrada a Djuran i Mbaye, els dos coixos, i els locals van començar a carburar. Parcial de 8-0 i l’ICG se situava amb una màxima renda de 7 punts al marcador (17-10). Però els visitants contestaven una vegada i una altra. Huff i Mazurczak, amb el seu segon triple, van tornar a fer pressió. Chapela, Kyei i Steel surten a pista. Nova escomesa dels lleidatans i rèplica extremenya. Chapela va posar el 23-19 gairebé al final i Kyei va recuperar una pilota al límit del temps, va anotar i els àrbitres, equivocats, no van donar la cistella per vàlida, cosa que va encendre els ànims del pavelló. El segon quart no va tenir res a veure amb el primer, ja que el joc va ser més pausat i ple d’imprecisions. Va tardar més de dos minuts l’ICG Força Lleida a anotar, amb un triple de Chapela, i Blanco va parar per primer cop el duel amb el 26-22. Els de Càceres van repetir guió, ajustant el marcador, però van aparèixer Djuran i Feliu per tornar a posar el grup 7 punts al davant (33-26). La resposta del tècnic visitant va ser tornar a demanar temps, però els locals van transmetre la sensació de començar a controlar la situació, i es van situar 9 punts a dalt després d’una cistella de Fall (37-28). Serrano va anotar a punt del descans i a l’última jugada Quintela va perdre la bola a l’últim intent d’anotar. Una fluixa primera meitat en què l’ICG va tenir problemes amb un combatiu rival (37-30). La tercera personal de Kyei no presagiava res de bo a l’arrancada del tercer quart, però l’australià va aconseguir la primera cistella, que va donar pas a dos triples seguits d’un Quintela estel·lar. No havien passat ni tres minuts i Blanco va haver de demanar temps, ja que l’ICG anava 15 punts a dalt (45-30) després d’un parcial de sortida de 8-0. Però els de Serna estaven disposats a aprofitar l’ocasió i trencar el xoc d’una vegada per sempre. Quintela i Mbaye van pujar la diferència fins als 18 punts i van tancar un parcial d’11-0 que Serrano va frenar abans que el Càceres acumulés cinc minuts sense anotar. Feliu es va unir a la festa amb un altre triple i poc després va demanar el torn Kyei, amb dos accions enormes. La diferència es va disparar fins als 21 punts després d’un tir lliure de Stutz (55-34), mentre Blanco es desesperava a la banda. No sabia què fer davant del desplegament local. Si quedava algú per amarar-se del gran joc, aquest era Turner, que va passar d’estar out a ser aclamat per la grada. Quintela va posar la cirereta al partit amb l’enèsim triple i la màxima renda de 26 punts (64-38). El Càceres només era capaç d’anotar des de la línia de lliures i l’ICG veia la cistella com una piscina. Al finalitzar el tercer quart, amb un triple de Turner, el matx quedava resolt (69-44). A l’últim quart, gairebé de tràmit, Serna només va haver de parar el partit un cop, quan un parcial de 0-7 va suposar el 78-57. Ajustades les peces, van entrar a pista Lafuente i Oliva, senyal que el duel ja estava liquidat, traduït en l’onzena victòria del curs després de passar per sobre del rival.