Aleix Porras, un campió solidari

La solidaritat i la disciplina guien els seus passos encara que amb prou feines li deixin un dia lliure a la setmana. El lleidatà Aleix Porras Cantons (11-9-1999), una de les grans promeses de l’atletisme espanyol, s’organitza entre els seus estudis d’administració d’empreses, els entrenaments i les competicions per mostrar la seua cara més solidària. En silenci, sense fer soroll va a la presó de Lleida i ajuda presos a fer esport, col·labora amb Creu Roja amb nens immigrants de primera acollida, lidera un projecte per fer una escola esportiva a Gàmbia a través d’Alpicat Solidari i l’estiu passat va fer classes d’anglès a nens de 4 a 14 anys en un monestir budista de Katmandú, al Nepal.

El recordista juvenil europeu dels 400 metres tanques va començar la seua activitat frenètica solidària fa un any. “Portava molt temps amb la idea de fer voluntariat internacional. Vaig parlar l’any passat amb una empresa que em va posar en contacte amb una ONG del Nepal i vaig estar a l’estiu tres setmanes en un internat de nens monjos budistes. Els vaig fer classes d’anglès, vaig jugar amb ells i vam intercanviar aspectes de dos cultures tan diferents. Va ser una experiència molt enriquidora que vull repetir i si pot ser canviant de llocs”, explica l’atleta d’Alpicat.

Abans ja d’anar-se’n al Nepal havia contactat amb els responsables de la presó de Lleida perquè volia col·laborar amb els interns. Li va costar sis mesos de tràmits i gestions fins a poder accedir al centre penitenciari gràcies a la intercessió de l’orde dels Mercedaris. Des de novembre va tots els dimarts a practicar exercici físic amb els que volen fer esport de forma voluntària. «L’esport els ajuda a desconnectar. Un em deia: “Faig tot l’exercici que puc perquè així arribo rendit al llit a la nit, m’adormo de seguida i ja no penso en la meua situació.” Realment aquesta experiència que estic vivint em fa entendre moltes situacions de la vida i em dóna, en alguns casos, una imatge molt diferent dels presos de la que tenim estereotipada.»

Una altra bona part del seu temps la dedica des de fa dos mesos a ensenyar castellà a nens immigrants de primera acollida a la Creu Roja. “No estan escolaritzats i al ser de primera acollida no poden accedir a un centre. Estan en un bucle”, va destacar.