Àngel Leal: "Arribar al Llac Rosa era un compte que tenia pendent"

El lleidatà Àngel Leal és un pilot amateur que diumenge passat va poder treure’s una espina que se li va quedar clavada el 2006. Aquell any va poder complir el somni de tot apassionat de les motos, participar al Dakar, que llavors encara es disputava a l’Àfrica. Però no va poder acabar la carrera. “Em vaig quedar a Mauritània”, recorda. Però diumenge no només va finalitzar el Ral·li Intercontinental, que discorre pel mític recorregut del Dakar clàssic, va arribar al Llac Rosa com a segon de la general. “Quan vaig arribar amb la moto la sensació que vaig tenir va ser de llibertat. Vaig valorar haver arribat al Llac Rosa sense trencar-me cap os”, explica. “Arribar era un somni la primera vegada, el 2006. Ara era una qüestió personal, un compte que tenia pendent”, afegeix.

Àngel Leal, de 49 anys, va participar amb una KTM proporcionada per Motos Parcerisas, concessionari oficial de la firma austríaca a Lleida. “La veritat és que no pensava a guanyar ni a quedar tan bé. Només volia acabar la carrera.” Malgrat ser amateur, és un pilot experimentat en aquest tipus de proves. També va participar el 2015 al Merzouga Rally, on va guanyar en la seua categoria, i ha estat també al Ral·li de Tunísia i al de l’Atles. Han estat dos setmanes, 6.000 quilòmetres i quatre països, des d’Almeria fins a Dakar, capital del Senegal, passant pel Marroc i Mauritània. A la primera etapa es va colpejar el pit amb la seua pròpia moto, en un rebot de suspensió, per la qual cosa “m’ho vaig prendre amb precaució. Però cada dia m’anava trobant millor. Vaig guanyar dos etapes i després de la primera setmana ja em vaig posar segon”. Afirma que no li interessa el Dakar actual: “La sensació d’aventura original és en aquest. El de Sud-amèrica ja és una cursa de velocitat”, assegura. Encara que el Dakar va deixar l’Àfrica per amenaces terroristes, assegura que “no he notat inseguretat. Esclar que a Mauritània teníem l’exèrcit sempre al costat i les etapes eren més curtes, suposo que per seguretat. M’he sentit tranquil, però veient els soldats t’adones que hi ha riscos”. Per això no creu que el Dakar torni a l’Àfrica. “A més, a Sud-amèrica els països paguen per acollir-lo. Aquí cobren”.