FUTBOL PRIMERA DIVISIÓ
“M’han robat dos anys”
L’expresident del Barça Sandro Rosell, en presó preventiva des del 2017, explica la seua situació abans que comenci dilluns el judici || “És una animalada dubtar del trasplantament d’Abidal”
L’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell fa gairebé dos anys que està en presó preventiva acusat d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Dilluns vinent arrancarà el judici a l’Audiència Nacional i ahir va concedir una entrevista a RAC1 per parlar sobre la seua situació. “M’han robat dos anys de la vida amb els meus pares quan més ho necessiten perquè ja són grans i em necessiten al seu costat. Em fa molta pena també ser lluny de les meues filles i de la meua dona. En aquests dos anys no he pogut celebrar ni els 18 anys de la meua filla ni els 25 anys de casat amb la meua dona”, va comentar. Rosell no entén el que li està passant: “Estic indignat, he passat per tots els estats: dubte, sorpresa, indignació... I encara avui per als meus advocats és una cosa surrealista. La meua família està trista i indignada.” L’exdirigent blaugrana va recordar com es va desenvolupar el cas. “Tot comença el 2006, hi ha una empresa que busca contingut i un és el futbol. Contacten amb mi perquè els faci el treball amb la Federació Brasilera i altres assumptes. Negociem la compra, 50% per a mi i un altre per a Joan Besolí. La meua empresa fa de mitjancera. Tenim seu a Andorra, però tot legal. No hi havia diners públics. No vaig pagar cap comissió a Teixeira, no és el cas. Si ho hagués fet, no és il·legal però no ho vaig fer. Romário va mentir. Li interessa ser president de la Confederació, no té relació amb Scolari i volia que el seu fill jugués al Barça B, no tenia nivell, i se’m va enfadar”. Sobre els motius de la presó preventiva va dir: “Diuen que m’escaparé. És una rucada perquè és aquí, la meua família. M’ho han embargat tot. No tinc diners fora i vull demostrar la meua innocència.” “Quina animalada”, va exclamar Rosell quan se li va citar el cas del trasplantament de fetge d’Éric Abidal. “Només cal que vingui el cosí d’Abidal i ensenyi la cicatriu. Que citin a declarar la gent que va ser al quiròfan i que van veure que aquell dia allà hi havia el cosí i Abidal.”