Morata s'estrena com a golejador d'un Atlètic que supera el Vila-real

L’Atlètic segueix el rastre del Barça, encara a 7 punts, després de firmar ahir un partit pràctic, sense esprémer-se, i un gol de Morata, l’estrena del qual sobre la porteria rival va ser tan celebrada com definitiva per fer caure el Vila-real, viu però sense rematada fins a la sentència final de Saúl. Per fi, en el minut 31, va arribar el gol que tant i tant buscava el davanter madrileny, frustrat dos vegades al límit pel VAR. Un alleujament per a l’atacant, que en to de broma va simular el gest que fa l’àrbitre quan consulta amb el videoarbitratge. Amb el gol de Morata va desenredar el conjunt blanc-i-vermell un partit que, fins a aquell moment, no anava ni per a un costat ni per a l’altre. No va passar gaire més en tot el primer temps. Des de l’aturada clau d’Oblak amb el 0-0 a l’1-0 del conjunt madrileny amb prou feines hi va haver uns quants xuts llunyans a les mans d’Asenjo, primer de Griezmann i després de Saúl. Algun murmuri de la grada entorn de Lemar, encara molt lluny de la versió que es preveu d’ell, i una ocasió més, també de Morata, en aquest cas repel·lida pel porter rival. Però tant abans com després de l’1-0 sí que hi havia una sensació recurrent a cada passatge del partit, que tot depenia de l’Atlètic. Si li donava un plus més d’intensitat, de voracitat i de velocitat, ja no hi hauria partit per al Vila-real. L’equip blanc-i-vermell va optar com tantes altres vegades per un pla recurrent quan mana al marcador i és present el desgast d’una cita recent: replegament i contraatac, ja sobre el camp amb Diego Costa, que va tenir dos contraatacs i no en va rematar cap. No li va fer falta a l’Atlètic, que ja rendibilitza Morata: un gol i tres punts, assegurats en els instants finals per Saúl amb el segon gol de la tarda.