Rosell, l'altre gran judici

L’Audiència Nacional jutja a partir d’avui Sandro Rosell, expresident del Barça acusat de liderar una organització criminal que va acabar blanquejant més de 19,9 milions d’euros del que va ser president de la Confederació Brasilera de Futbol entre el 1989 i el 2012, Ricardo Teixeira, delictes pels quals la Fiscalia demana per a ell 11 anys de presó. Al costat de Rosell, que està en presó provisional des del maig del 2017, s’asseuran al banc la seua dona, Marta Pineda; el seu soci Joan Besolí –també en presó preventiva–, el cunyat d’aquest, Antonio Ramos; el seu amic personal José Colomer, i el seu presumpte testaferro, Sahe Ohanessian, tots ells acusats per la Fiscalia com a integrants d’“una estructura estable” que es va dedicar “al rentat de capitals a gran escala”.

L’acusació se centra, en primer lloc, en Uptrend Development, la societat participada per Rosell i Besolí que va fer de mitjancera en els contractes de drets audiovisuals per a l’emissió de 24 partits de la selecció brasilera de futbol que la CFB presidida per Teixeira va firmar amb International Sports Event, una tasca amb què van ingressar 8,3 milions d’euros, part dels quals serien una mossegada per a ell.

Tant Rosell com el seu soci Joan Besolí ostenten el rècord de presó preventiva per un delicte econòmic

Per poder fer-li arribar aquests diners d’origen il·lícit, segons la Fiscalia, Ramos i Colomer van deixar els seus comptes i les societats que administraven, de manera que els diners van acabar passant per un entramat societari coordinat per Besolí en bancs d’Andorra i van acabar apareixent invertits en un immoble a Florida del qual Teixeira participava. La Fiscalia assenyala la presumpta “venda simulada” d’una empresa de la qual participaven Rosell i la seua dona, Bonus Sport Marketing, que amb un capital de 4.000 euros va ser venuda per més de 13,5 milions a una mercantil libanesa en una operació que “no va ser real” i que els haurien servit per portar a Espanya aquests diners d’origen il·lícit relacionats amb Teixeira. Aquella venda, sempre d’acord al relat dels fets del Ministeri Públic, era part de la mateixa operació per blanquejar els diners de Teixeira. Els més de 6,5 milions d’euros que van rebre per la venda de Bonus Rosell i Pineda formaven part del mateix acord entre Uptrend i International Sports Event, de manera que al final van ser 14,9 milions d’euros “els fons que es van distreure” de l’empresa audiovisual “en ocasió de la venda dels partits amistosos” de la selecció brasilera, quantitat que després s’hauria blanquejat.

Una cosa similar va ocórrer amb el contracte de patrocini de Nike per a la selecció del Brasil firmat el novembre del 2008. Una empresa brasilera de Rosell (Ailanto) hauria fet de mitjancera per a la CBF per 26 milions d’euros dels quals ell se n’emportaria 12, d’acord amb la documentació intervinguda en els registres. Tres mesos després, Teixeira va ingressar 5 milions en un compte a Andorra d’una societat controlada per l’acusat, diners que va acabar passant per comptes i societats de la resta d’implicats.

Per a la defensa de Rosell, “no existeixen indicis de cap activitat delictiva”. Afirma que només s’hauria comès fet delictiu si la CBF fos pública o que Teixeira hagués cobrat comissions i que l’hagués denunciat la CBF. Argumenta a més que Teixeira no va cobrar cap comissió d’ISE i, si les hagués cobrat de Rosell, no seria rellevant, ja que es tractaria d’un delicte de corrupció entre particulars que al Brasil no es persegueix.