El Lleida encadena el segon triomf consecutiu

El Lleida Esportiu va patir més del compte per sumar els tres punts al camp del cuer, va jugar amb foc però no es va cremar i de la ruleta russa en la qual es va convertir el partit després del descans va sortir guanyador. Un gol del jove Josep Calavera pràcticament en l’última jugada del matx va fer possible que el Lleida encadeni la segona victòria amb Oliva al capdavant i que torni a assaborir un triomf a domicili després de gairebé tres mesos. La trajectòria i fins i tot la bona sort semblen haver tornat a un equip que va presentar alts i baixos, que va patir davant d’un rival que va jugar amb deu des del minut 37, però que sempre va tenir fe en la victòria com en els bons temps del principi de la temporada. Ara, amb Joan Carles Oliva, l’equip ha sumat 7 de 9 punts possibles i ha recuperat el seu ADN i les seues bones sensacions.

El 2-3 final in extremis no pot fer oblidar el mal inici d’un Lleida que en el minut 12 ja es va veure darrere al marcador. Les baixes, sobretot en defensa, es van resoldre amb un tàndem a l’eix central format per Noel i César Soriano que van ser dels millor de l’equip amb l’omnipresent Mousa. Noel, tant temps al dic sec i reaparegut des de fa poques dates, s’ha convertit en un referent per a Oliva. El de Puigverd de Lleida igual rendeix com a central que com a pivot defensiu i es desenvolupa imperial al camp.

L’1-0 va fer efecte en l’equip blau tan sols uns quants minuts. Mousa, que estant en forma és un punyal per la banda, va començar a percudir sobre el lateral dret valencianista. El mateix que Centelles pel costat de Dalmau i Quintero, que es veien desbordats una vegada i una altra. L’1-1 va arribar tot just superada la mitja hora de joc. Mousa es va anticipar a la defensa i va anotar el seu segon gol en dos jornades i el cinquè en aquesta Lliga. Una gran notícia perquè el Lleida no hagi de dependre només dels dos enormes depredadors que té davant. Per cert, Juanto i Pedro van estar desencertats, però van treballar molt i bé i als defenses rivals els entra la tremolor tot just controlen la pilota. Pedro, no obstant, va encertar a la primera que va tenir, que va significar l’1-2 al tall del descans. Després, a la segona part, va fallar-ne dos de claríssimes, i Juanto, igual. A poc que haguessin estat fins algun d’ells, hauria acabat amb un hat-trick.

El València Mestalla, que és cuer per alguna cosa encara que ningú no nega la qualitat d’alguns dels seus jugadors, va sortir decidit a agitar la botella després del descans per intentar remuntar l’1-2. La botella portava gas i va sortir amb tota l’efervescència. El gegan Gassama va anotar el 2-2, va fer un travesser i va sembrar el pànic a l’àrea de Pau Torres. El Lleida va perdonar molt, però al final va cantar bingo i es va emportar el premi.