Bernat Erta: "No hi ha res impossible"

“No hi ha res impossible si ho treballes a consciència. Pertanyo a una generació jove d’atletes la senya d’identitat dels quals és la nostra capacitat il·limitada per somiar i així s’ha demostrat en aquest Europeu.” Així s’expressava Bernat Erta, en declaracions a SEGRE, poc abans de viatjar de tornada a Lleida, on tenia previst arribar de matinada. Bernat Erta Majó (Lleida, 15-2-2001) va aconseguir diumenge una històrica medalla de plata amb el relleu 4x400 als Europeus indoor de Glasgow, cosa que el converteix als seus 18 anys en el medallista espanyol masculí d’atletisme més jove de la història en els Jocs Olímpics, Mundials i Europeus, tant a l’aire lliure com en pista coberta.

Només la marxadora Mari Cruz Díaz va ser la medallista més jove quan el 1986 es va proclamar campiona d’Europa amb només 16 anys. A més, el petit dels Erta (el seu pare Quim és el seu entrenador i el seu germà gran és el també atletaArnau) torna a portar Lleida al podi d’un Europeu absolut d’atletisme des que Jackson Quiñónez aconseguís un bronze el 2007 en 60 metres tanques. “Abans i durant la carrera vaig tenir les millors sensacions de la temporada perquè jo m’havia preparat per a l’Estatal sub-20, que coincidia en les mateixes dates amb aquest Europeu absolut. Així que vaig arribar en el meu millor moment”, va assegurar Erta.

El seu relleu (46”96) va ser el tercer millor temps del seu equip i va contribuir a establir un nou rècord d’Espanya (3:06.32). “La veritat és que vaig córrer molt bé i vaig fer el màxim possible davant d’un atleta dels millors d’Europa com és Kevin Borlée, que és el millor rellevista de Bèlgica i gairebé aconsegueixo batre’l, però em va faltar una mica d’experiència i aquest plus per superar-lo a la meta. Si ja era un somni ser a l’Europeu, poder córrer va ser el màxim i a sobre guanyant una medalla. És una gran il·lusió per a mi”, va comentar el jove lleidatà, que abans de dedicar-se a l’atletisme va competir en tenis i va ser porter de futbol.

Bernat explica que “vaig debutar en atletisme amb 13 anys fent 80 i 300 metres tanques, encara que llavors no destacava gaire. Després vaig tenir problemes de creixement i ho vaig deixar fins que vaig tornar complerts els 16 anys”. Només dos anys després la progressió l’ha portat a ser, en tot just dos setmanes, medalla de plata a l’Europeu i bronze a l’Estatal, en categoria absoluta. Erta va ser el quart rellevista espanyol dels cinc que optaven a la cursa perquè l’altra gran jove estrella de l’atletisme lleidatà, Aleix Porras, va notar molèsties que li haurien impedit rendir al màxim. “Em vaig assabentar que correria dissabte, la vigília de la cursa. Tenim una gran relació amb l’Aleix i amb tots els de l’equip, que em van animar i em van ajudar molt perquè no tingués nervis. L’equip ha sigut com una família”, assenyala el que va ser deixeble del pare d’Aleix, Salvador Porras, abans que es posés sota la batuta del seu propi progenitor, Quim Erta.

El seu pare podria haver sigut olímpic a Seül i ell somia amb Tòquio El pare i entrenador de Bernat Erta, Joaquim, podria haver sigut olímpic als Jocs de Seül del 1988, però en aquella edició la representació espanyola no va enviar equip de relleus. Ara, 31 anys més tard, Bernat somia poder ser a Tòquio 2020. “Aquest any el Mundial de Doha no me’l plantejo perquè quedarà lluny del meu millor pic de forma aquesta temporada, que serà a l’Europeu sub-20 (al juliol), però els Jocs de Tòquio, per què no? De l’únic que estic segur és que ho intentaré amb moltes ganes”, assenyala el jove, sisè l’any passat a l’Europeu sub-18 d’Hongria i als Jocs de la Joventut a l’Argentina.