Marc, sense victòria per mil·lèsimes

Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19) i Marc Màrquez (Repsol Honda RC 213 V) van repetir la història que tots dos van protagonitzar el 2018 i es van jugar el triomf al Gran Premi de Qatar de MotoGP en l’últim revolt i a l’últim centímetre del traçat de Losail. Si llavors va guanyar el de Forlimpopoli per escassament 27 mil·lèsimes de segon, en aquesta ocasió van ser només 23 les mil·lèsimes amb les quals l’italià va avantatjar el lleidatà a la línia d’arribada.

La primera carrera del Mundial va deixar entreveure la igualtat que s’espera per a aquesta temporada. Mèrit d’això va ser segurament el treball d’Àlex Rins amb la Suzuki, encara que el barceloní no va trobar el premi desitjat i es va quedar fora d’un podi que va completar el britànic Cal

Dovi i Marc van reeditar la baralla de fa un any i aquest cop van ser 23 i no 27 les mil·lèsimes de diferència

Crutchlow

(Honda), l’única satèl·lit que va lluitar de tu a tu amb les oficials de fàbrica.

Pitjor li van anar les coses a Yamaha malgrat la remuntada del veterà Valentino Rossi, que va finalitzar cinquè. Tanmateix, Maverick Viñales, autor de la pole position, va concloure setè i mai no va poder estar en la baralla pel podi, símptoma que sembla que l’M1 encara té feina al davant per tornar a ser clara candidata. Pitjor resultat per a Lorenzo, que en la seua estrena amb Honda es va classificar en una discretíssima tretzena posició.

La cita inaugural del campionat es va reservar tota l’emoció fins a les voltes finals, que va ser on es va decidir tot i on Màrquez i Dovizioso van evidenciar que es perfilen com els principals candidats al títol que defensa el lleidatà. L’Honda ja pot tutejar en potència de motor la Ducati i el botí tret per Marc en un circuit tradicionalment esquiu i després d’un hivern complicat per la seua operació d’espatlla és molt valuós.

El lleidatà es va mantenir sempre als primers llocs des d’una sortida que va endarrerir de forma definitiva Viñales i marcada per la fallada de la moto del francès Fabio Quartararo (Yamaha), cinquè a la graella, que el va fer sortir des de la pit lane i perdre les opcions d’un millor debut en la categoria reina. Les Ducati van sortir bé i van prendre el comandament amb Dovizioso i Miller davant de Màrquez. L’australià també es va quedar sense opcions després d’un estrany problema amb el seient que li va fer perdre posicions i un posterior abandó, per la qual cosa davant van quedar les Desmosedici de Dovi i Danilo Petrucci, l’Honda de l’actual campió, i les dos Suzuki d’Àlex Rins i d’un brillant Joan Mir, perseguides per les dos M1 i amb tornant a mostrar la seua competitivitat.

En una carrera més lenta del que s’esperava, previsiblement per la cura dels pneumàtics, l’actual subcampió va intentar trencar un inicial nombrós grup de nou pilots, entre els quals no hi havia un Jorge Lorenzo (Repsol Honda), llastat per les caigudes i al qual li va costar molt pujar llocs, encara que finalment va salvar punts amb la seua tretzena plaça.

L’italià va estar inquietat per moments per un agressiu Rins, mentre que Màrquez, caut i estudiós de tots els moviments, esperava en una tercera plaça que gairebé sempre va ocupar. A falta de cinc voltes, el panorama no havia canviat gaire. Dovizioso seguia al comandament, però el de Cervera ja s’enganxava a ell entreveient la repetició del mà a mà de l’any passat.

Rins, per culpa d’un petit error, no es va poder ficar en la baralla i després no va poder contra Crutchlow, que tampoc no va aconseguir immiscir-se en la batalla per la victòria, en la qual Màrquez va llançar un clar missatge a Dovizioso amb un avançament a falta de poc més d’una volta, però l’italià va recuperar el cap i tot es va haver de decidir als revolts finals com el 2018.

Quedava la traca final. Màrquez ho va intentar, una altra vegada, a l’últim revolt. No havia pogut abans i es va tornar a repetir la història. El lleidatà es va tirar amb una fortíssima frenada de la mateixa manera que fa un any, però Dovi el va deixar passar, va guanyar l’interior i va accelerar per agafar una distància mínima suficient per creuar primer la línia de meta i quedar-se amb el primer triomf d’una temporada que promet emocions fortes.

Maverick Viñales, el més ràpid en els entrenaments oficials, va decebre i només va poder ser setè, davant del debutant Joan Mir, amb Aleix Espargaró desè, mentre que Pol Espargaró es va classificar dotzè, avantatjant un malparat Jorge Lorenzo, quedant Tito Rabat (Ducati Desmosedici GP18) al lloc dinovè.

Marc Màrquez va dir estar satisfet amb el resultat, que va qualificar de “dolça derrota” ja que és “un circuit en el qual tocava patir”. “És un circuit en el qual patim i si m’haguessin dit dijous que em donaven vint punts hauria firmat. Hem sabut patir”, va recalcar el lleidatà, que va assegurar haver gaudit en aquest tipus de curses com la d’ahir.

“Són molt de cos a cos, en les quals cal pensar molt a sobre de la moto i, si a sobre és en un circuit dels que m’agraden, doncs llavors molt millor”, va recalcar.

El vigent campió va destacar el potencial de la seua Honda. “L’equip m’ha donat una moto que em permetia pilotar bé encara que era un estil de pilotatge completament diferent del meu, però m’ha permès salvar un cap de setmana i sobreviure amb vint punts”, va incidir el de Cervera, que no va voler en cap moment entrar a valorar la reclamació presentada contra Ducati per l’ús d’una peça aerodinàmica.

A l’hora de valorar el resultat en conjunt, va assenyalar que “és insuficient i no podem tirar-nos a la piscina, fins i tot a l’Argentina i a Austin és una mica així, és una mica com ha dit Dovizioso, que quan arribem a Le Mans i Mugello es podrà veure qui hi ha i qui no”.