SEGRE

ESQUÍ/ATLETISME COMPETICIÓ

Laura Orgué es retira

La igualadina del CEFUC de la Seu abandona l’elit després de 15 anys al màxim nivell || Va competir en tres Jocs d’hivern en fons i va ser tres vegades campiona del món del Quilòmetre Vertical

La igualadina establerta a l’Alt Urgell ha destacat en el tram final en les carreres de muntanya.

La igualadina establerta a l’Alt Urgell ha destacat en el tram final en les carreres de muntanya.IANCORLESS.COM

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Després de quinze anys competint, la majoria al màxim nivell en tres disciplines diferents –esquí de fons, esquí de muntanya i carreres de muntanya–, Laura Orgué es retira als 33 anys. Ho va anunciar sense fer soroll, amb una simple nota de comiat a les xarxes socials, la mateixa discreció que ha imperat en tota la seua carrera.

Igualadina de naixement però vinculada des de sempre al CEFUC de la Seu i a l’Alt Urgell, on ha estat establerta els últims anys, es retira per desgast, com ella mateixa va reconèixer. “L’any que ve no tinc la intenció de seguir competint en la forma que ho he fet fins ara. Han estat molts anys de buscar el màxim rendiment i ja fa un temps que sento que cos i ment em comencen a enviar algun missatge d’avís. Accidents, lesions, èpoques de falta de motivació competitiva i que, en molts casos, em sento més observadora que protagonista són alguns dels indicis que em diuen que aquest és el moment. Ha arribat l’hora del canvi, vull fer moltes coses i arribat aquest punt, pensar que la pròxima temporada serà diferent, m’intriga feliçment”, va escriure.

“Ja fa temps que sento que cos i ment em comencen a enviar algun missatge d’avís”

Primer va ser l’adéu a l’esquí de fons, especialitat en la qual va arribar a disputar tres Jocs Olímpics d’Hivern (Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014), després a l’esquí de muntanya, el mes de novembre del 2017, i ara li ha tocat el torn al trail running, on va aconseguir tres títols mundials del Quilòmetre Vertical. Orgué, no obstant, va deixar una porta oberta. “Pot semblar un adéu definitiu, però no és gens cert. És un adéu obert. M’agrada massa el dorsal com per no tornar a penjar-me’n mai més cap. L’esport em fascina i m’omple en tots els seus vessants i tinc ganes d’aprofitar-los. Ens veiem a les muntanyes.”

tracking