CRÒNICA. L'ICG Força Lleida segella la permanència virtual a la LEB Or

L’ICG Força Lleida va patir per tirar endavant el partit davant del Barça B (67-66), encara que va sumar la tretzena victòria, segella de forma virtual la permanència i fa un tímid pas cap a un nou objectiu, els play-offs d’ascens. Parcial de sortida de 5-0 que va segellar el primer triple de la nit, obra de Feliu. Va ser una bona arrancada, malgrat que amb baixa intensitat defensiva. Tot i així, els de negre van arribar a situar-se 7 punts a dalt en l’equador amb una cistella de Mbaye (11-4). L’entrada a la pista de Djukanovic i Shaquille va semblar donar ales als blaugranes, que van respondre amb un parcial de 0-8, liderats per dos de les seues estrelles, Aleix Font i Figueras. El Barça havia capgirat el marcador en un instant i Serna va tornar a donar entrada a Feliu, perquè Djuran se situés de dos. També va entrar Kyei i l’ICG Força Lleida va aconseguir frenar l’empenta visitant.

Un triple de Bolmaro va semblar donar un lleuger avantatge als blaugranes al final del primer quart, però Djuran va respondre immediatament amb un altre des de més enllà de mitja pista i sobre la botzina per al 17-17. L’inici del segon quart va ser un anar amunt i avall que no beneficiava ningú més que el Barça. No hi havia intensitat defensiva ni domini del rebot. La velocitat dels blaugranes va castigar una vegada i una altra el mal posicionament lleidatà i el filial va arribar a situar-se 4 punts davant després de l’enèsima genialitat de Font (27-31). Serna va haver de parar el partit, perquè aquest no era l’ICG Força Lleida. Lectura de cartilla i quatre punts de Quintela i Chapela per obligar Ocampo a demanar el seu primer temps.

Els locals s’estaven mostrant molt més agressius en el rebot i van aconseguir firmar un parcial de 8-0 que va tancar Mbaye amb un tir lliure per al 35-31. Bolmaro i Stutz, també amb un tir lliure, van tancar una primera meitat en la qual el millor va ser el resultat, perquè per joc l’ICG Força Lleida no va demostrar ser opositor al play-off (36-32). Va repetir guió l’ICG Lleida en l’inici del tercer quart, amb una bona sortida. Quatre punts consecutius de Shaquille i Stutz que van renovar la màxima diferència (40-32). Però en lloc de posar les bases de la victòria, van començar de nou els errors. Sort que el Barça B tampoc va estar fi i Ocampo va haver de parar el matx després del 42-32 i més de tres minuts sense anotar per part dels blaugranes. La tercera personal de Shaquille va frenar l’eufòria, encara que un triple de Chapela va encendre de nou el Barris Nord. Bratanovic, amb un llançament exterior, va acabar amb la sequera del Barça, que s’atansava als 7 minuts sense anotar.

Però Quintela va respondre amb un altre triple i Djukanovic es va unir a la festa per situar els seus 15 punts a dalt (50-35). Però una altra vegada van arribar els errors i les males decisions en defensa i el Barça ho va aprofitar per seguir viu. Kyei també es va carregar de faltes i els blaugranes van aconseguir baixar dels deu punts abans d’entrar en el quart decisiu (52-43). Gairebé tres minuts van haver d’esperar els espectadors del Barris Nord per veure la primera cistella de l’últim quart i va ser de Rawson per al Barça, que anava ajustant el marcador. Quintela va respondre amb tres tirs lliures, però dos cistelles seguides de Font van acabar amb la paciència de Serna. Quedaven 6:17 per al final i el Barça estava a 6 punts (55-49). Esteban va posar els seus a 3, Diagne a 2 i una altra vegada Esteban a 1 després d’una antiesportiva de Djuran (61-60). Restava poc més d’un minut i va aparèixer Feliu amb una cistella miraculosa a falta d’1:18. Temps d’Ocampo. Dos lliures de Font i torn per a Serna.

Quedaven 30.4 segons i el marcador era de 63-62. Tirs per a Chapela i temps del Barça (65-62). Restaven 21.9 segons. I cistella de Diagne i temps de Serna (65-64) a falta de 14.6 segons. Torn per a Quintela, que va anotar els dos. El Barça va respondre amb una cistella fàcil i quedaven 6 segons (67-66). Va sentenciar el Lleida, movent la pilota i esgotant els 6 segons que restaven. Quin patiment!