El fiscal: "Rosell és jutjat per blanqueig, no perquè presidís el F.C. Barcelona"

El fiscal ha qualificat aquest dilluns en el judici de "paranoia" la tesi de Sandro Rosell que és perseguit per haver presidit el F.C. Barcelona i ha mantingut que és jutjat per blanquejar i repartir-se comissions rebudes per l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) Ricardo Teixeira. L’Audiència Nacional ha reprès la vista amb l’informe del fiscal José Javier Polo que ha demanat sis anys de presó per a Rosell, cinc per al seu soci, l’advocat andorrà Joan Besolí; un any i onze mesos per a la seua esposa, Marta Pineda, per a Pedro Andrés Ramos González i per a Shahe Ohanessian i un any i sis mesos per a José Colomer Esteruelas, aquests últims com a presumptes testaferros.

Per al fiscal en el judici s’ha provat que van cometre delictes de blanqueig de capitals i grup criminal, si bé ha rebaixat les penes que demanava d’entre sis i onze anys de presó per als acusats en apreciar inicialment delicte continuat de blanqueig i organització criminal. No "s’ha perseguit cap acusat per les seues circumstàncies personals, això només serveix per alimentar una paranoia. No hi ha hagut persecució contra Rosell de cap classe i menys pel fet que hagi estat president d’un club de futbol", ha assegurat el fiscal.

José Javier Polo ha indicat que els acusats van formar almenys des del 2006 una agrupació delictiva dedicada al rentat de capitals a gran escala a posta de la seua il·lícita procedència. Ha afegit que actuaven sota la iniciativa i coordinació de Sandro Rosell, que va presidir el Fútbol Club Barcelona entre 2010 i 2014, i conforme a les capacitats que cada un aportava, amb especial rellevància Joan Besolí, gestor de professió i titular d’un important nombre de societats i comptes bancaris a Andorra. Segons el fiscal els acusats facilitaven les seues relacions personals i professionals, els seus coneixements sobre operativa bancària, la creació i ús de denominacions socials de les quals eren titulars, les seues identitats i els seus comptes per permetre a altres persones operacions per incorporar al tràfic legal els beneficis d’activitats il·lícites. Moltes de les seues societats eren "tapadores", purament instrumentals, mancaven d’infraestructura i estaven establertes en paradisos fiscals, ha abundat el representant de la Fiscalia.

El fiscal ha concretat que van ocultar les comissions il·lícites obtingudes per Ricardo Teixeira, que va ser president de la CBF entre 1989 i 2012, i ha recordat que aquest ha estat objecte d’investigacions al Brasil, els Estats Units, Andorra i Suïssa. Ha afegit que les esmentades comissions procedien d’un contracte de compravenda el 2006 de drets audiovisuals de la selecció nacional de futbol del Brasil realitzada a través de la CBF en favor de la societat International Sports Events perquè una televisió de l’Aràbia Saudita retransmetés 24 partits amistosos d’euros, i altre de 2008 d’esponsorització firmat amb Nike.

El fiscal ha aclarit que la CBF és una associació de dret privat de caràcter esportiu i sense ànim de lucre però d’interès col·lectiu. Ha recordat que els dos antecessors de Teixeira a la Confederació Brasilera de Futbol estan condemnats i per això ha comentat: "Com contestarà la CBF que ha estat perjudicada en els seus interessos quan ha estat dirigida per aquest tipus de persones". Segons el fiscal, Sandro Rosell va articular amb la resta d’acusats una sèrie de mecanismes per ocultar els beneficis de Ricardo Teixeira amb què va aconseguir blanquejar gairebé vint milions d’euros (en concret 19.972.612), dels que s’hauria quedat suposadament amb almenys 6,5 milions. Ha especificat que van blanquejar 8.392.612 a través d’una societat instrumental, Uptrend Developments LLC, i un entramat societari complex amb comptes en bancs d’Andorra per fer arribar els diners a Ricardo Teixeira, allunyant-lo del seu origen, fragmentant-lo i enfosquint la seua traçabilitat. Igualment van fer amb 6.580.000 euros a través de la venda simulada de l’empresa Bonus Sport Marketing (BSM), propietat de Sandro Rosell i de la seua esposa, en la qual va participar com a comprador el també acusat Shahe Ohannessian. Finalment el fiscal ha esmentat el blanqueig de 5 milions d’euros per ocultar comissions il·legals pel patrocini de Nike a la CBF.