Messi dicta sentència

El Barça va fer un altre pas més cap al títol de Lliga gràcies a una nova urpada d’un Messi voraç, que es va mostrar en forma malgrat les molèsties al pubis. Va ser l’autor dels dos gols (2-0) sobre l’Espanyol al Camp Nou, en un matx espès que va resoldre el de sempre per mantenir l’avantatge de deu punts sobre l’Atlètic, que ahir també va guanyar. El líder va tornar a la feina amb el típic partit de possessió, però davant d’un rival amb dos línies de cinc ben formades. No va tenir espais, ni tampoc ritme per trobar-los. Per la seua banda, a la contra, l’equip de Rubi va tenir les seues arribades, per fer lluir el gran nivell de Lenglet. El francès va tallar tots els intents visitants, que tampoc van ser gaires, i va ser més protagonista que un Piqué que va tornar a ser el centre de les mirades, més encara després de les declaracions en un programa d’humor que havien caldejat l’ambient.

Valverde va optar per l’onze de gala, però l’Espanyol va viure còmode, encara que una mica replegat. El Barça confiava en el típic duel de desgast en els ajuts i defensa del rival. Rubi ja va advertir en la vigília que tenia un pla per guanyar al Camp Nou i va sorprendre alineant una defensa amb tres centrals, optant per regalar les bandes al conjunt blaugrana per tancar els passadissos interiors.

L’aposta li va sortir bé durant molts minuts, ja que al Barça, malgrat dominar amb claredat, li va costar generar ocasions. De fet, l’única vegada que Diego López va haver d’anar a totes durant la primera meitat va ser en un refús de Víctor Sánchez, que gairebé es fica un gol en pròpia porta a l’intentar rebutjar una falta servida per Messi. El mateix Messi es va trobar, gairebé per casualitat, amb dos ocasions dins de l’àrea per inaugurar el marcador. En la primera, el seu xut va sortir alt després d’estavellar-se en un defensa i en la segona va creuar massa la pilota en una rematada a la mitja volta. Rakitic, que va culminar un contraatac amb un xut des de la frontal que va sortir fregant el pal, i Luis Suárez, que va rematar fora una centrada d’Alba, també van tenir la seua ocasió abans del descans.

Tret d’aquestes jugades aïllades, l’Espanyol no patia al darrere, però tot el que li sobrava en la contenció li faltava per fabricar futbol. Borja Iglesias, el seu referent ofensiu, naufragava enmig del no-res cada vegada que li arribava una pilota, sempre amb avantatge per a la defensa blaugrana. I la cosa no va millorar a la represa. Tampoc l’encert local, que continuava sense trobar la meta visitant, començant per Jordi Alba, el primer a rematar desviat a l’inici de la segona part.

El partit arribava a l’hora i era el moment d’agitar els onzes. Valverde va treure Malcom i Sergi Roberto, per Arthur i Semedo, i Rubi, Wu Lei i Sergio García per Borja Iglesias i Melendo. Però els canvis no van fer variar gaire el guió. L’Espanyol no arribava i el Barça continuava sense afinar el punt de mira. Rakitic i Coutinho van disparar de nou desviat i Malcom va obligar a lluir-se Diego López abans que Messi obrís la llauna a vint minuts del final.

Va ser en un magistral llançament de falta, executat aquesta vegada amb una vaselina subtil i que va comptar amb la col·laboració de Víctor Sánchez, que va rematar de cap el xut de l’argentí a la línia de gol, desviant la trajectòria i despistant Diego López. L’Espanyol va anar a la recerca de l’empat, però li va faltar contundència. Llavors va tornar a aparèixer Messi, a un minut del final, per sentenciar a la contra després d’una assistència de Malcom.