DEPORTES_LUNES
Victòria insultant de Marc Màrquez
Suma a l’Argentina el seu primer triomf de la temporada en una exhibició absoluta des de la sortida || El lleidatà ja mana a la classificació del Mundial, amb 4 punts d’avantatge sobre Andrea Dovizioso
Marc Màrquez va arrasar. Va guanyar amb una facilitat sorprenent a Termas i al final es va marcar un ball juntament amb la seua grada per celebrar una victòria, la primera de la temporada, que li permet també situar-se líder del campionat al concloure l’italià Andrea Dovizioso (Ducati Desmosedici GP19), que havia guanyat la carrera inaugural de Qatar, a la tercera plaça, darrere de Valentino Rossi (Yamaha YZR M 1), davant del qual va cedir a l’última volta. El de Cervera és líder del Mundial amb 45 punts, quatre més que Dovi i 14 més que Rossi.
Màrquez, el més ràpid en els entrenaments, no volia deixar passar l’oportunitat de demostrar que a Termas, igual que a Austin, és pràcticament imbatible si no hi ha cap problema, i ho va demostrar des del mateix moment en què es va apagar el semàfor, amb un ritme frenètic al qual cap dels rivals va poder atansar-se.
Valentino Rossi va pujar al segon calaix del podi al superar ‘in extremis’ Andrea Dovizioso
En una volta, el de Cervera els va ficar un segon. Es va escapar evidenciant que tenia millor ritme que la resta. Al darrere, sí que hi havia batalla. Rossi i Dovizioso es van alternar per seguir de prop Màrquez, però el de Cervera estava imparable a Termas de Río Hondo i no els va donar opció, per la qual cosa pràcticament va ser un mà a mà entre els dos italians, que es van anar avançant. Rossi va voler passar Dovi i ho va aconseguir, però Andrea va utilitzar la potència de la Ducati per reprendre el segon lloc. Fins i tot Miller va treure profit del motor de la GP19.
Maverick seguia amb el seu viacrucis. Veia com Morbidelli, Crutchlow i Petrucci li depassaven la posició. Però Cal s’havia saltat la sortida. El van sancionar amb un ride throug (pas per boxes), davant de la indignació del seu equip, i el britànic s’acomiadava de la batalla. En aquesta ja ni havia entrat Jorge Lorenzo (Repsol Honda).
Encara que va aconseguir sortir des de la quarta línia amb el dotzè millor temps, el mallorquí va sucumbir a l’apagar-se el semàfor i a la primera volta es va veure relegat a l’última posició, des d’on es va veure d’obligat a remuntar per acabar dotzè, però a gairebé mig minut del seu company d’equip. Una carrera per oblidar per al cinc vegades campió del món.
Valentino, molt combatiu, tornava a deixar enrere Miller. Però Màrquez ja estava a quatre segons. Al moment, Vale també superava Dovizioso i Morbidelli, Miller. Però Il Dottore es va colar en el revolt 5 i Dovi es va posar davant, encara que als revolts Rossi tornava a l’atac. Quan va veure un buit, va passar Andrea en el revolt 13. Al darrere, Rins venia pujant i Lorenzo es mantenia molt enrere.
Mentrestant, Márquez, d’escàndol. Els havia ficat ja set segons en 10 voltes. Era l’únic a marcar 1:39 en cada gir i fins Alberto Puig, des del mur, li feia gestos perquè afluixés. Amb aquesta substanciosa renda, Marc es podia dedicar en la segona meitat de carrera a gestionar els pneumàtics i les distàncies. Així va poder fer-ho. Sense ensurts d’última hora, va firmar una de les seues victòries més plàcides. Al lleidatà el seguia un grup nombrós. Rossi era segon, amb Dovi enganxat. Morbidelli s’atansava als seus compatriotes i Miller i Petrucci se les tenien, amb Viñales buscant forat. Vuitè era Rins volant amb el xassís de la Suzuki.
Faltaven 12 voltes i Dovizioso, per acceleració, reprenia la segona plaça. La lluita era constant, però no a dalt, ja que Màrquez arribava als 10 segons d’avantatge. Brutal. A deu girs per a la conclusió, Viñales va cometre un error, se’n va anar llarg en el cinquè angle i el van passar Rins i Nakagami. Rabat se n’anava a terra en el revolt 1.
La lluita en el grup va fer que Dovi i Rossi agafessin uns metres amb la resta, mentre Rins pugnava amb Miller i Petrucci, amb Morbidelli. El barceloní va estar llest i va treure profit per superar d’una tacada Miller i Morbidelli. Ja era cinquè, però Dovi i Rossi estaven ja lluny. I l’australià no es va rendir i li va tornar la passada. Valentino va passar de nou Andrea en l’última volta, mentre que la creu va ser per a Viñales, que va caure en l’última volta quan havia escalat fins a la sisena plaça. El va tirar Franco Morbidelli (Yamaha), que el va envestir per darrere.
A tot això, Marc creuava ballant la línia de meta i com a líder, i deu segons després, Rossi donava compte de Dovi en els últims girs per acabar segon.
L’italià Lorenzo Baldasarri va acumular ahir la segona victòria de la temporada al dominar de principi a fi del GP de l’Argentina, en el qual Àlex Màrquez va acabar tercer per sumar el seu primer podi de l’any. El gran damnificat va ser el seu company Xavi Vierge, que va baixar abans de començar la carrera. Després de firmar la pole de Moto2, va tenir la mala sort que la seua moto va fallar mentre feia la volta d’escalfament i, encara que va intentar de totes les maneres possibles arrancar-la, al final la va haver de deixar al voral per tornar caminant al taller mentre tots els rivals s’encaminaven a les posicions assignades en la formació de sortida. El de Cervera, que es va refer d’una davallada superat l’equador de la prova, va reconèixer que “ha sigut un cap de setmana difícil però alhora molt consistent. Hem fet un gran treball, ha estat un clar de menys a més. Hem patit a l’FP2 però hem sabut donar la volta a la situació fins arribar a aquest podi”. “Estic molt content però encara ens queden coses per aprendre i millorar, sobretot a nivell de pilotatge i saber trobar els límits de la moto. Ha sigut una bona carrera”, va afegir el lleidatà.
“Tenia ganes de fer una cursa així després de l’any passat” Marc Màrquez estava pletòric després d’aconseguir un incontestable triomf al circuit Termas de Río Hondo, el primer de la temporada. Anhelava reivindicar-se després del que va succeir l’any passat (el famós episodi amb Valentino Rossi). “Ha sigut el dia perfecte. He estat molt concentrat. Tot ha funcionat molt bé durant tot el cap de setmana. És estrany trobar una carrera així. No tindrem gaires curses com aquesta. No és el meu estil aconseguir triomfs d’aquesta manera. Honestament, no em callo res i després de l’any passat tenia ganes de fer una carrera així. En suma, ha sigut un dels caps de setmana més sòlids de la meua carrera a MotoGP”, va dir.