Triomf vital de l'ICG Força Lleida a la pista de l'Osca que el manté amb opcions de 'play-off'

Victòria espectacular de l’ICG Lleida a Osca (74-77), on l’equip de Jorge Serna va sumar el primer triomf de tota la segona volta com a visitant i va mantenir viu el somni del play-off. Els lleidatans van aprofitar, a més, la derrota del Valladolid per situar-se a un triomf dels val·lisoletans i dels rivals d’ahir. Com va cantar l’afició lleidatana: “Sí, es pot.” La defensa amb prou feines va existir en un primer acte que va arrancar amb un 6-2 de sortida per als oscencs. Tanmateix, va saber reaccionar l’ICG Lleida amb un parcial de 0-7 que va tancar Quintela. Anivellat el marcador, les forces es van mantenir equilibrades fins que el Penyes va fer una petita estirada amb un parcial de 7-0 (16-13), després de dos bones accions de Gjuroski. Serna va donar entrada a Feliu, Djukanovic i Shaquille buscant múscul en una defensa que seguia sense aparèixer. Cops continus en una i l’altra cistella que van afavorir l’espectacle, però no els interessos de l’ICG Lleida. Un triple de Karahodzic quan el primer quart agonitzava va semblar donar una lleugera renda als aragonesos (24-21), encara que Shaquille O’Neal, amb una palmellada sobre la botzina, el va reduir a la mínima expressió (24-23). Va seguir la tònica a l’arrancada del segon quart, tot i que aquesta vegada a l’ICG Lleida li van començar a fallar els tirs i el Penyes seguia molt encertat davant d’una oposició feble. Serna no va tardar gaire a parar el partit, ja que els locals es van situar amb una renda de cinc punts, que poc després es convertiria en una màxima de vuit (35-27). Una cistella de Djuran va posar fi a la sequera i Arenas va respondre a la primera, amb un temps. Els oscencs van arribar a situar-se 11 punts amunt (40-29) després d’un triple de Sans i Serna no va tenir més remei que tornar a aturar el duel a falta de 2:19 per al descans. Reacció de l’ICG Lleida amb 6 punts de Shaquille, Quintela i Feliu perquè tornés a ajustar-se el lluminós (42-37). Però la facilitat d’anotació dels locals era molt alta i Haws ho va aprofitar per tornar a castigar el cèrcol lleidatà amb un triple. Shaquille, amb una altra palmellada, va tancar el segon quart, al qual es va arribar amb un lleuger desavantatge (45-39). Canvi radical de tendència a l’inici del tercer quart, amb els dos equips fallant tot el que intentaven. L’ICG Lleida va provar fins a quatre triples i la primera cistella no va arribar fins transcorreguts 2:34 minuts, amb dos punts de Stutz. La resposta del Penyes va ser un triple de Gjuroski per mantenir la renda. Els de Serna no aconseguien retallar el desavantatge en el lluminós, ni amb un nou triple de Djuran, ja que Gjuroski castigava una vegada i una altra la cistella lleidatana. Els locals seguien amb 7 punts de renda i la millora defensiva es va traduir en un millor atac per part de jugadors grans com Stutz. El nord-americà va posar els seus a quatre punts a punt d’arribar al final del període, però Sans es va encarregar de deixar les coses tal com estaven al descans (57-51). La situació es va complicar a l’arrancada de l’últim parcial, amb una lleugera tendència dels col·legiats a xiular cap a casa i li va caure la quarta personal a Quintela. Però l’equip va tirar d’orgull i es va posar a tres (60-57, m.34). Temps d’Arenas. A la tornada, triple de Djuran que va desencadenar la bogeria a la grada lleidatana. El duel estava empatat a 4 minuts del final, però Haws va trencar la igualada per forçar el temps de Serna restant 3:12 (65-62). Va aparèixer una altra vegada un espectacular Djuran, que va anotar 5 punts consecutius que mantenien l’equip amb vida a falta d’1:35 (67-67). Cistella de Haws i temps de Serna a un minut i mig per acabar, que va donar pas a un triplàs de Quintela per al 69-70. Pèrdues de pilota de l’Osca, amb recuperació de Quintela, que a falta de 18.6 segons va anotar dos tirs lliures (69-72). Serna va anar a buscar les faltes per evitar el tir de tres i García en va anotar dos de lliures. Temps a 16.7 segons (71-72) i al final, batalla de tirs lliures en què l’ICG va saber tenir més fermesa per emportar-se un triomf que li permet somiar.