Mor l'exàrbitre lleidatà de Primera Molina Segovia

Andreu Molina Segovia, el primer àrbitre lleidatà que va dirigir partits de futbol a Primera divisió, va morir la nit de diumenge als 85 anys a la localitat barcelonina d’Arenys de Mar, on residia. Molina Segovia va estar tres temporades a la màxima categoria, des de la 1972-73 a la 1974-75 i fins a la 2009-10 va ser l’únic àrbitre lleidatà que havia arribat a Primera. Llavors, va agafar-ne el relleu Xavier Estrada Fernández. El funeral de l’exàrbitre lleidatà tindrà lloc demà a les 16.00 a l’església d’Alguaire, localitat en la qual va residir durant molts anys

Molina Segovia va nàixer a la localitat de Líjar, a Almeria, el 4 de juny del 1933, encara que als nou mesos la seua família es va traslladar fins a Lleida. Pare de nou fills –dos dels quals ja morts–, va compaginar la seua feina de director de banc amb la seua gran passió, l’arbitratge, en el qual es va iniciar la temporada 1959-60 i en què es va mantenir fins als 75 anys, ja que va ser durant moltes temporades àrbitre dels partits de veterans del Torneig Telègrafs.

Fa nou anys i mig li va agafar un ictus i, com recordava ahir la seua filla, Montse Molina, “va estar arbitrant fins pràcticament el dia anterior que li donés un ictus i, com ens va dir el metge, gràcies al fet que havia practicat esport tota la seua vida, les conseqüències no van ser més greus”. Arran d’aquest contratemps va fixar la seua residència a Arenys de Mar, on resideixen cinc dels seus fills.

Andreu Molina, quan vivia a Alguaire, on és molt apreciat, es va involucrar molt en el futbol d’aquesta localitat. El seu cos serà traslladat avui al tanatori d’aquesta localitat, on serà vetllat fins demà, quan es farà el funeral. Com a àrbitre va debutar a Segona divisió la temporada 1970-71 i, dos anys després, ascendia a Primera, on va dirigir partits durant tres temporades. En una entrevista concedida a SEGRE el 1997, recordava que la seua trajectòria a la màxima categoria no va ser més llarga perquè en un Saragossa-Reial Madrid va expulsar el madridista Pirri, la qual cosa li va guanyar enemistats en el poder futbolístic.